Regne d'Elimaida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: pel propi rei > pel mateix rei |
m Corregit: a estimul per què es > a estímul perquè es |
||
Línia 11:
[[Sennàquerib]] (704-681 aC), el fill de Sargon II, després de la campanya de [[Babilònia]], va actuar al territori del poble kasshu ([[cosseus]] o [[cassites]]) i el poble yasubigallu (que vivien a part del modern [[Luristan]]), que vivien a les muntanyes de [[Mèdia]] a l'est de Babilònia; eren pobles semibàrbars i per tant la finalitat havia de ser únicament evitar les seves ràtzies; el país fou sotmès i presoners de guerra hi foren establerts mentre els nòmades locals foren obligats a establir-se a les ciutats. Va seguir cap a Ellipi, contra el príncep Aspabara, fill de Talta, al que els assiris havien posat al tron vers el 708 aC i ara (vers 702 aC) no pagava el tribut. El rei d'Ellipi, conscient del que li venia al damunt, va fugir i Sennàquerib va entrar fàcilment a la seva capital, Marubishti, ocupant també els pobles de la rodalia amb la principal ciutat, Akkudu, les de Sisirtu i Kummakhu, i el districte de Bit Barrua (a la frontera amb el territori dels medes); una part del regne (la província de Bit Barrua o Bīt-Barrūa, Baruata a les inscripcions urartianes) fou colonitzada, sent segregada d'Ellipi i agregada a la província de [[Kharkhar]] (districtes de Bit Kilamzakh i Elenzash), i la resta a la província d'[[Arrapkha]]. Al final de la campanya es va cobrar tribut dels "distants medes" que mai n'havien pagat abans. No obstant sembla que a la sortida de les forces assíries, Ishpabara va recuperar almenys una part dels seus antics territoris<ref>a ''The Cambridge history of Iran: The Median and Achaemenian periods'', Volum 2, per Ilya Gershevitch, es considera que Nibe havia guanyat la guerra i dominava la capital; que els assiris van dirigir a la zona set governadors provincials i la seva finalitat era l'annexió, i que finalment van permetre a Ishpabara regnar segons [http://books.google.cat/books?id=kMLKgzj5afMC&pg=PA87&lpg=PA87&dq=Ellipi+and+Assyria&source=bl&ots=FZ51cylMz3&sig=w-vNwZec0S4EVahFdSxUF7NbCbQ&hl=ca&ei=BzoFTa72II_Aswa0nPmECg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CEsQ6AEwBg#v=onepage&q=Ellipi%20and%20Assyria&f=false l'enllaç]</ref>
El 692 aC els babilonis dirigits per [[Mushezib-Marduk]] (Mušezib-Marduk), van preparar una coalició amb les tribus dels Zagros (Parsua, Ellipi, [[Puqudu]], [[Gambuli]]), alguns estats caldeus entre els quals s'assenyala al príncep Samunu o Nabu Shuma Ishkun de Bit Yakuni ([[Bit Yakin]]), fill de [[Merodac-baladan]]) i amb els elamites, al nou rei dels quals, Umman-minanu o Humbanumena III (Ḫumban-nimena II), van oferir els tresors de l'antic temple d'[[E-sagila]] com a
Quan els cimmeris i escites en arribar a Sangibirtu (nord del llac Urmia, regió de Khoy-Marand) i Uishdish (Uišdiš) van expulsar als medes establerts a la zona, van provocar la unió de les diverses tribus de medes, una part de les quals no estaven sota domini assiri. Alguns caps medes entre els quals Uppis de Partakka (moderna [[Esfahan]]), Sanasana de Partukka (a [[Hircània]] però no identificada amb cap lloc en concret), i Ramateya d'Urakazabarna ([[Gurgan]]) van demanar ajut assiri contra els nou vinguts, però l'expedició d'Assarhaddon sembla clar que no va tenir èxit i encara va suposar pèrdues considerables pels assiris. Els medes es van desplaçar al sud mentre els cimmeris-escites s'establien a [[Parsua]].
| |||