Paradoxes de Zenó: diferència entre les revisions

Les '''paradoxes de Zenó''' són una sèrie de paradoxes o apories, ideades per [[Zenó d'Elea]] ([[Escola d'Elea|filosoffilòsof de l'escola d'Elea]]), per donar suport a la doctrina de [[Parmènides]] que les sensacions que obtenim del món són il·lusòries, i concretament, que no existeix el [[moviment]]. Racionalment, una persona no pot recórrer un estadi de longitud, perquè primer ha d'arribar a la meitat d'aquest, abans a la meitat de la meitat, però abans encara hauria de recórrer la meitat de la meitat de la meitat i així eternament fins a l'infinit. D'aquesta manera, teòricament, una persona no pot recórrer un estadi de longitud, encara que els sentits mostrin que sí que és possible.