Absolutisme: diferència entre les revisions

La filosofia absolutista sorgí com a '''contraposició''' a les monarquies medievals tradicionals europees en què el rei havia de compartir el poder amb altres institucions (corts, parlaments i altres) on hi havia representats els [[estaments]] que aglutinaven els membres més poderosos de la societat: la noblesa (el poder militar i territorial), el clergat (el poder ideològic i també territorial) i la burgesia (que tenia poder financer liquidlíquid), amb els quals sovint havia de pactar les lleis dels seus dominis o els hi havia de demanar diners per tirar endavant les campanyes militars. Aquest fet evitava que la monarquia governés en solitari amb la seva única agenda i depengués del consens d'un ampli grup de persones influents, sobretot en allò referent a la recaptació de tributs. A més a més cada monarquia podia estar sotmesa a més d'una institució d'aquest tipus, ja que poques vegades la totalitat dels seus dominis feudals configuraven una sola unitat política tradicional: Per exemple, la monarquia espanyola moderna era reina de diversos països diferents: Castella, Aragó, València, Balears, Catalunya, etc. cadascun amb les seves pròpies corts, lleis i funcionaments. Això provocava, al seu torn, que la monarquia governés no un sinó diversos [[estat|estats]] diferenciats que el rei havia d'anar visitant amb la seva cúria itinerant. L'absolutisme, en canvi, advocava per concentrar i centralitzar tot el poder ([[Separació de poders|legislatiu, executiu i judicial]]) en una sola persona per regnar un sol país.