Segesta (Sicília): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: l'helenització > l'hel·lenització |
m Corregit: a residencia per > a residència per |
||
Línia 13:
L'any següent, els cartaginesos van desembarcar a [[Lilibea]] i van atacar Selinunt, que fou destruïda. També [[Himera]] fou destruïda. Segesta va quedar com una ciutat aliada depenent de Cartago i va restar fidel a l'aliança fins i tot el [[397 aC]], quan l'expedició de [[Dionís el vell]] de Siracusa (a l'oest de Sicília) i el setge de [[Mòtia]] van posar en serioses dificultats al cartaginesos. Segesta fou assetjada per Dionís, especialment després de la conquesta de Mòtia, però la ciutat va resistir fins que l'arribada de reforços cartaginesos dirigits per Himilcó va obligar a Dionís a retirar-se.
La ciutat no torna a ser esmentada fins a temps d'[[Agàtocles de Siracusa|Agàtocles]]. A la tornada d'aquest d'Àfrica ([[307 aC]]), va desembarcar a Segesta i fou rebut com amic i aliat, però de sobte el tirà es va girar en contra i va matar a tots els ciutadans mascles (uns deu mil), saquejant la ciutat i venent a les dones i nens com esclaus. La ciutat fou rebatejada Dicaèpolis i donada com a
Un temps després la ciutat va recuperar el seu nom i es va recuperar parcialment, i recuperà la independència. Així és esmentada el [[276 aC]] quan va fer costat a [[Pirros]]. A la sortida d'aquest fou dominada pels cartaginesos i saquejada un altre cop (segons [[Ciceró]]). Va restar possessió cartaginesa fins a la [[Primera Guerra Púnica]]; el primer any de la guerra ([[264 aC]]) fou atacada sense èxit pel cònsol [[Appi Claudi Caudex]], però poc després la ciutat va matar a la guarnició cartaginesa i es va declarar aliada de Roma. Els cartaginesos la van assetjar i estava a punt de rendir-se quan una força dirigida per [[Gai Duili (cònsol)|Gai Duili]], que havia obtingut una victòria naval a la [[Batalla de Miles (260 aC)|batalla de Miles]], la va alliberar ([[260 aC]]).
| |||