Pi (Bellver de Cerdanya): diferència entre les revisions

Durant l'edat mitjana va ser una senyoria que abastava els nuclis que componen la parròquia de Pi, és a dir, [[Cortariu]], [[Nèfol]] i el desaparegut poble de [[Basses de Gallissà|Gallissà]]. L'advocació de la seva església correspon a [[Santa Eulàlia de Mèrida]] ja des del segle X. La Festa Major es realitza el darrer diumenge del mes de setembre i la Festa Petita se celebra per la festivitat de Santa Eulàlia, el dia 10 de desembre.

Els límits geogràfics del terme són, majoritàriament, donats per accidents geogràfics. Pel sud delimita amb el cim de la serra dedel [[Cadí]] i pel sud amb el [[riu Segre]]. A llevant i a ponent s'estenen sengles serres que formen la vall de Pi. Pel centre de la vall hi transcorre el riu de Pi que neix als peus del Cadí i acaba el seu recorregut desembocant al Segre, després d'haver recorregut tot el terme veïnal. A la vall de Pi hi ha la [[Roca Foradada (vall de Pi)|Roca Foradada]].

Pi és un poble de muntanya amb molta vegetació. El bosc avança ràpidament en els camps on ja no s'hi cultiva res. A dins del poble destaquen els [[pollancre]]s, els [[castanyer]]s, els [[avet]]s i els [[salze]]s. A l'exterior del poble hi ha arbres fruiters que van ser plantats per pagesos que cultivaven terres de la muntanya com la [[pomera]] i el perer (''[[Pyrus communis]]'').

Aquesta església d'estil [[romànic]] situada al centre del poble, hava ser edificada a finals del segle XI o començaments del XII. Ha estat reformada diverses vegades amb l'objectiu de conservar-la el millor possible,. perUna exemple,reforma s'hansevera eliminates elsva [[contrafort]]s,fer l'any 1775 ja que estavenva molteliminar malmesos, ila aquestsmajoria sd'hanelements substituït per una caseta al costatromànics, quei faes lava mateixaengrandir. funció.