|
L'any 545 la ciutat fou saquejada pels [[gots]] dirigits per [[Tòtila]]. Poc temps després, l'any [[568]], va passar sota domini [[Imperi Bizantí|bizantí]] i va quedar dins del Ducat de Spoleto fins al segle XII.
===Del s.XII fins al Renaixement===
Després d'un període de guerres, el 1174 fou assetjada i conquerida per [[Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic Barba-roja]], emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, el qual va posar al govern de la ciutat al duc [[Conrad d'Urslingen]]. L'any [[1198]] va haver una revolta que va ser l'inici d'una seriesèrie de lluites contra la veïna [[Perugia]]. L'any [[1181]] (o 1182) va néixer una figura molt rellevant: [[Francesc d'Assís]] inconformista i crític amb l'enfocament del cristianisme per part de la cúria eclesiàstica. El 1198 el poble d'Assís, cansat de l'arrogància del duc i el van expulsar. En el conflicte entre [[Güelfs i gibel·lins]] la població es va declarar a favor del papa. En aquesta època van patir atacs per part dels [[sarraïns]] i dels [[tàrtars]], els quals formaven part de l'exèrcit de [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]]. Les tropes imperials van devastar repetidament el comtat, però la ciutat gràcies a la valentia de la seva milícia i al carisma de [[Clara d'Assís|Santa Clara]] va resistir les incursions. En els anys successius el control de la ciutat va passar alternativament a mans de güelfs i gibel·lins. Després Assís va passar sota domini de l'Església a càrrec de: els Perugini, [[Joan Galeàs Visconti]], els [[Montefeltro]], [[Braccio Fortebraccio da Montone]], passant finalment sota control de [[Francesc I Sforza]]. Pel novembre del 1442 Assís, defensada per Alessandro Sforza, va patir l'assetjament de les tropes comandades per Niccolò Piccinino. Després de mols dies de vanes temptatives, amb l'ajut d'un frare traïdor, els assetjants van penetrar a l'interior de les muralles. Un cop aconseguida la ciutat, Piccinino va destiinar 15.000 florins a la reconstrucció.<ref>Arnaldo Fortini, "Assisi nel medoevo", Società internazionale degli studi francescani, Edizioni Roma anno XVIII</ref> Els districtes de ''Sopra'' i ''Fiumi'' van continuar lluitant entre si, els primers adherits als guibel·lins i els segons als güelfs, fins al segle XVI, quan la conquesta de l'Úmbria per part del papa [[Pau III]] va restituir la pau a la ciutat.[[Fitxer:Engraved panoramic view of Assisi (Assisi città dello stato pontificio).jpg|thumb|upright|230px|Dibuix del segle XVI]]
===De l'edat moderna a l'actualitat===
A partir del [[segle XVII]] Assís esdevé centre cultural per la fundació d'instituts i acadèmies, activitats que es veurien interrompudes per les guerres napoleòniques (1799), quan les tropes franceses van saquejar i prendre obres d'art.
|
