Al-Muttaqí (abbàssida): diferència entre les revisions

Badjkam va derrotar a al-Baridi. Abans de tornar a [[Wasit]] on tenia la seva residència, Badjkam va participar en una cacera durant la qual va resultar mort per una banda de bandits kurds (abril del 941). [[Bagdad]] va caure en l'anarquia al enfrontar-se les tropes [[daylamites]] i turques, que llavors es van posar al servei d'al-Baridi, el qual va entrar a Wasit i a Bagdad amb la seva gent, i va ocupar el càrrec d'''amir al-umara''. No va durar gaire en el càrrec doncs un motí de les tropes el va obligar al cap de poc a fugir a Wasit i va prendre el poder el cap dels daylamites Kurtigin ([[Kurankidj]] o Kurankidji). El califa va nomenar visir a [[Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí]] el juliol del [[941]], però abans d'un mes fou destituït per ordre del gran [[emir]] Kurankidj. Però el turc [[Ibn Raik]], que ara era governador de Síria, que ja havia estat ''amir al-umara'', amb el suport del califa i dels nombrosos enemics de Kurtigin, va enderrocar a aquest i va ocupar el seu lloc el setembre del [[941]] i va governar uns mesos. Llavors, a Ibn Ràïq, Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí va retornar al càrrec de visir, però al cap de poc fou detingut.

 

 

Els militars turcs no van acceptar de bon grau la dominació hamdànida. El visir Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí fou destituït (març del [[943]]) i condemnat a pagar una multa per les denúncies d'uns agents dels [[baridites]] de [[Bàssora]] i llavors fou visir Abu l-Hasan Ali ibn Mukhla, fill del visir Abu-Ali Muhàmmad ibn Alí [[ibn Muqla]] que havia exercit sota els califes [[al-Múqtadir]] (908-932) i [[al-Qàhir]] (932-934) i que fou el visir que va durar més temps. A la meitat del 943 un dels caps turcs, Tuzun, que havia obtingut una victòria sobre els al-Baridi de Bàssora i Khuzestan (que s'havien sotmès) i havia retornat en triomf a Bagdad, fou aclamat per les tropes com ''amir al-umara'' (juny del 943) i l'hamdànida va haver de retornar a Mossul.