Sultanat d'Ahmednagar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Facilita la lectura de la sintaxi per l'STA
m Corregit: se be amb > se bé amb
Línia 5:
Miran Husain fou deposat i executat al cap de deu mesos i el va succeir el seu nebot Ismail Nizam Shah, que fou sultà durant dos anys fins que fou deposat pel seu propi pare que va pujar al tron d'Ahmednagar amb el nom de Burhan Nizam Shah II. Va morir el 1594 i el va succeir el seu fill Ibrahim Nizam, que al cap de 4 mesos va morir en batalla contra les forces de Bijapur (1595); un suposat parent, Ahmad Shah II, va pujar al tron, però quan es va saber que no era membre de la dinastia, fou expulsat d'Ahmednagar (1596) i proclamat Bahadur Shah, un nen fill d'Ibrahim Nizam Shah, sota influència de la seva parenta, la princesa Chand Bibi (filla d'Husayn Nizam Shah I, vídua d'Ali Adil Shah, rei de Bijapur i germana de Murtaza Nizam Shah d'Ahmednagar). Quan la ciutat fou assetjada pels mogols dirigits per Murad (+ maig de 1599), fill d'[[Akbar el Gran]], va dirigir la defensa i els va poder rebutjar (març de 1596). El 1599, els mongols van ocupar Burhanpur al [[Berar]], i el príncep Danyal Mirza (+ abril de 1604), fill d'Akbar amb l'exèrcit mogol, va conquerir finalment Ahmednagar (agost de 1600).
 
Prínceps vassalls sense poder van poder restar a la ciutat. Primer Murtaza Nizam Shah II i el 1610 Burhan Nizam Shah III, ambdós sota supervisió del cap de l'exèrcit Malik Anbar. Aquest va jugar hàbilment i va aconseguir estendre els dominis efectius nizamshàhides aliant-se be amb caps hindús que després van dirigir als [[marathes]]; nous mètodes de guerra es van establir i mercès a ells Malik Anbar va poder derrotar als mogols. Això i les discòrdies a la cort mongola van fer impossible el domini imperial al sultanat que de fet va quedar en mans de Malik. Aquest va fer una gran reforma agrària en la línia de la feta per [[Todar Mall]] sota Akbar. El 1616 els mogols van assetjar Ahmednagar novament.
 
Malik Anbar va morir el maig de 1626 amb 80 anys i el va succeir el seu fill Fath Khan. L'octubre de 1626 Parwis, hereu del tron mogol encarregat de les tropes que havien d'envair el [[Dècan]], va morir i al cap d'un any va morir Jahangir. El seu únic fill viu, Shah Jahan, el va succeir. El 1630 Shah Jahan va anar a Burhanpur per intentar altre cop dominar el Dècan. Burhan III va fer empresonar a Fath Khan (no obstant aquest no era tan efectiu com el seu pare) i això i la fam que va assolar al país (1630-1632) va facilitar la tasca a l'emperador mogol. El juny de 1631 l'esposa de Shah Jahan va morir a Burhanpur i l'emperador va tornar al nord per supervisar la construcció del mausoleu anomenat [[Taj Mahal]]. Burhan III va alliberar a Fath Khan però aquest va enderrocar al sultà i el va empresonar posant al tron a Husayn Nizam Shah III. El 1632 va enviar a Husayn III a Agra a demanar ajut a l'emperador per mantenir-se al tron. El setembre de 1633 Fath Khan va cedir les seves possessions i Husayn III fou empresonat i les faccions van continuar lluitant. Shahji Bhonsle va intentar posar al tron a Murtaza Nizam Shah III, però no ho va aconseguir. El 1636 Shah Jahan aliat al sultà [[adilshàhida]] (amb el que va acordar repartir-se Ahmednagar) va ocupar el sultanat. Shiraji Bhonsle, fou ancestre de [[Sivaji]].