Segona guerra de Mysore: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: formar un confederació > formar una confederació |
m Corregit: engolir be aquesta > engolir bé aquesta |
||
Línia 50:
Durant aquest temps els oficials de la Companyia rebien ordres de Londres per acabar la guerra, i entraven en negociacions amb Tipu. D'acord amb un alto el foc preliminar, al Coronel Fullarton se li ordenava que abandonés totes les seves conquestes recents. Tanmateix, a causa d'al·legacions que Tipu violava els termes de l'alto el foc a Mangalore, Fullarton va romandre a Palghautcherry. El 30 de gener de 1784 la guarnició de Mangalore es rendia a Tipu, havent perdut la meitat dels seus integrants principalment per fam i per l'escorbut.
La guerra es va acabar l'11 de març de 1784 amb la signatura del [[Tractat de Mangalore]], en el qual els dos costats acceptaven restaurar un a l'altre les terres conforma a la situació prèvia a la guerra (''[[statu quo ante bellum]]''). El tractat és un document important en la història de l'Índia, perquè era la darrera ocasió en què un poder indi dictava termes als britànics, a qui s'ordenava des de Londres que negociessin una pau. [[Warren Hastings]] l'anomenava una pacificació humiliant, i apel·lava al rei Jordi i al Parlament per castigar el govern de Madràs perquè "la fe i honor de la nació britànica per parts iguals s'havien violat." El poble britànic no van engolir
El gran avantatge a Tipu era l'impacte psicològic de la seva victòria amb els britànics. El mode de conclusió era altament satisfactori per a ell. L'anada del comissionat de Madràs a Mangalore per obtenir la pau va fer dir a Munro que tals indignitats eren tant contraries als britànics que calien pocs esforços per rebutjar el Tractat.
| |||