Diferència entre revisions de la pàgina «Dhofar»

1 byte afegit ,  fa 5 anys
m
Corregit: XIV, be governant > XIV, bé governant
m (Corregit: -por de que +por que)
m (Corregit: XIV, be governant > XIV, bé governant)
La ciutat de '''Zufar''' a la costa del modern Zufar, va donar nom a la regió. Una tradició diu que ja existia abans de l'islam però cap prova s'ha trobat en aquest sentit, i el port preislamic per encens era ''Smhrm/Smrm'' (Samahram, corresponent al modern Khawr Rawri a l'est d'al-Balid. De fet Zufar no era un port pròpiament, i correspon avui dia a les ruïnes d'al-Balid, a uns 5 km a l'est de la capital moderna Salala. Se l'esmenta a l'edat mitjana; a l'inici del segle XIII hi van arribar els manju o mandjawiyyun, després de la decadència de [[Siraf]] al segle XI. En aquestos dos segles (XI a començament del XIII) hi va haver un sultanat dels mandjàwides, dinastia encapçalada a l'inici del segle XIII per Muhammad ibn Ahmad al-Mandjawi, que segons l'historiador Abu Makrama (+1540) que pertanyia a un poble anomenat Buluk, i hauria mort vers 1203/1204 acabat la dinastia. Els Buluk (Bulh) segons l'historiador Muhammad al-Kindi (+1892/1893) són un subgrup de la tribu iemenita dels Madhhidj. Aquestos colons haurien construït el port de [[Mirbat]] proper a Zufar. Llavors una família hadhrami, els habúdides (de Habuda que podria ser Habuza prop de [[Shibam]]) es va apoderar de Zufar; la ciutat fou destruïda pel cap habúdida Ahmad per por que fos ocupada pels [[aiubites]], i reconstruïda com a nova ciutat amb el nom d'al-Mansura o al-Kahira, si bé el nom de Zufar es va continuar utilitzant de fet. La ciutat fou fortificada, i tenia quatre portes; gaudia de bona aigua i cultius de canya de sucre i plàtans.
 
El 1278 fou conquerida pels [[rassúlides]] que la van atacar per mar (des de Aden) i per terra (un destacament seguint la costa i un altre baixant pel Wadi Hadramaut). No fou necessària cap batalla: quan les forces rassúlides es van reunir al port de [[Raysut]], els habúdides, el cap dels quals Salim havia mort en un tumulte, es van rendir; els habitants hadhramis foren amnistiats i amb mercaders nouvinguts, la ciutat va passar a ser un centre comercial. El domini rassúlida va durar fins al final del segle XIV, be governant directament o per mitjà d'una branca de la família que a vegades era independent i a vegades depenia del govern de [[Taizz]] (la capital rassúlida). No hi ha referències sobre el segle XV, excepte al final del segle quan la ciutat hauria caigut en mans dels [[kathiri]], grup tribul de la regió que el 1462/1463 es van apoderar d'[[al-Shihr]] a la costa i en endavant la seva activitat va tenir per centre l'[[Hadramaut]] i no la regió moderna de [[governació de Dophar|Dophar]].
 
Dhofar va passar a dependre del [[soldà]] de [[Masqat]] al final del segle XIX, quan els otomans ambicionaven establir-se a la regió. El soldà [[Said ben Taimur]] ([[1932]]-[[1970]]) va administrar la regió com un domini privat i hi va residir llargues temporades, concretament a [[Salalah]], la capital, sense aparèixer per Masqat durant molt de temps. La ciutat de Zafar, a uns 5 km de Salala, va portar el nom d'al-Balid
1.150.164

modificacions