Diferència entre revisions de la pàgina «Sunifred II de Cerdanya»

m
Corregit: els bens dels > els béns dels
m (Corregit: Cap el [[945 > Cap al [[945)
m (Corregit: els bens dels > els béns dels)
Fill primogènit de [[Miró II de Cerdanya|Miró II de Cerdanya i I de Besalú]] (878-927) i [[Ava de Cerdanya]] (?-961) els quals tingueren quatre fills (Sunifred II de Cerdanya, [[Guifré II de Besalú]], [[Oliba Cabreta|Oliba I de Besalú]] i Cerdanya i [[Miró III de Cerdanya|Miró Bonfill]] bisbe de Girona) i quatre filles (Quixilona, Goltregoda, Guilinda i Sesenauda).<ref>{{Ref-publicació|cognom = Aurell i Cardona|nom = Martí|article = Jalons pour une enquête sur les strategies matrimoniales des Comtes Catalans|publicació = Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Vol. 23|url = http://www.raco.cat/index.php/MemoriasRABL/article/view/202538/298644|data = 1991|pàgines = }}</ref> Miró II era [[comtat de Cerdanya|comte de Cerdanya]], i dels pagus de Conflent, Berga i Vallespir. A més, a la mort del seu oncle [[Radulf I de Besalú|Radulf]] (913), germà petit de [[Guifré el Pilós]], Miró II també va esdevenir [[comtat de Besalú|comte de Besalú]] a canvi de renunciar a les seves aspiracions sobre el comtat de Barcelona.<ref>{{Ref-web|url = http://web.archive.org/web/20050518093907/http://www.geocities.com/deulonder2000/ppcc/comtats/independencia.html|títol = La independència dels comtats catalans (els hereus de Guifré el Pilós)|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>
 
Miró II va morir l'any 927 després d'haver nomenat usufructuaria del patrimoni comtal la seva esposa, ja que els fills eren menors d'edat; després d'ella, deixà el comtat als seus fills però no va assenyalar cap part determinada a cadascun dels fills. Això, de facto, determinava l'heretatge indivís i el govern conjunt dels quatre fills.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom = Feliu de Travy|nom = Ignasi|article = Miró, Bisbe de Girona i Comte de Besalú|publicació = Revista de Girona|url = http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/81840/106450|data = 1983|pàgines = 207-212}}</ref> Les funcions de govern personal de la comtessa s’allargaren fins cap a l’any 938, que sembla que el seu fill gran, Sunifred, passà a ajudar-la en les tasques de govern, de les quals Ava es retirà des de vers el 941.<ref>{{Ref-web|url = http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0064581.xml|títol = Sunifred II (Enciclopèdia Catalana)|consulta = 19 agost 2015|llengua = català|editor = |data = }}</ref> Els anys de regència d’Ava foren especialment difícils ja que hi hagué traïcions de fidels i rebel·lions internes ja que la noblesa local pretenia aconseguir el domini dels comtats de Cerdanya i Besalú, aprofitant la suposada feblesa del govern de la comtessa. A la vegada, el comte [[Sunyer I de Barcelona|Sunyer I]] de Barcelona semblava voler exercir les funcions de regent. Va haver un intent de sedició per part d'Unifred, vescomte de Cerdanya, intentant sostreure del fisc comtal certs drets no especificats. La sedició d'Unifred fou causa de la mort de fidels de la comtessa Ava. Aquestes dificultats van poder ser resoltes i els bensbéns dels causants d’aquestes morts foren confiscats.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Jordà i Güell|nom = Ricard|article = La llegenda del senyor de Juïnyà|publicació = Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca Annals1984-1985 (II)|url = http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/277496/365412|data = 1987|pàgines = 141-15}}</ref>
 
==Vida política==
1.143.162

modificacions