Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco: diferència entre les revisions

Fou reelegit a les [[eleccions generals espanyoles de 1933]] i es va aliar amb el govern d'[[Alejandro Lerroux]], però es va veure embolicat en l'''[[escàndol de l'estraperlo]]'' el [[1935]], cosa que, al costat de les seves posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran suport que gaudia entre els republicans valencians. La seva situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de [[Niceto Alcalá-Zamora]], abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, lluny dels corrents majoritaris de l'esquerra i la dreta, a les [[eleccions generals espanyoles de 1936|eleccions de 1936]]. Derrotat, es va exiliar en [[França]] amb l'ajuda de la [[Confederació Nacional del Treball]] (CNT) al començament de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. El govern republicà el va condemnar a la pèrdua dels seus bensbéns sota l'acusació de facciós. En acabar la guerra, però, les autoritats franquistes el condemnaren per auxili a la rebel·lió i per maçó. Va viure a [[Xile]], més tard a [[Niça]], i des de [[1977]], va tornar esporàdicament a [[València]].<ref>[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/01/17/ideologia-ayuntamiento-consell-neocatolicismo-opusdeistico/669936.html Vicente Blasco-Ibáñez i Tortosa: «La ideología del ayuntamiento y del Consell es el neocatolicismo opusdeístico»], entrevista al seu fill a Levante-EMV, 17 de gener de 2010</ref> És pare del polític [[Vicente Blasco-Ibáñez Tortosa]].