Haliart (Beòcia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP) |
||
Línia 5:
Fou incendiada per l'exèrcit [[aquemènida]] de [[Xerxes I]] durant l'expedició contra Grècia de l'any [[480 aC]], durant la qual Haliart fou l'única ciutat beòcia que va romandre aliada d'[[Atenes]].<ref>Pausànies IX,32,5.</ref> Anys després, en la [[Guerra del Peloponès]] fou una de les ciutats beòcies que lluitaren contra els atenesos, l'any [[424 aC]], en la Batalla de Deli.<ref>Tucídides IV,93.</ref>
L'any [[395 aC]] estava unida amb [[Coronea]] i [[Levàdia]] formant un dels districtes que subministrava magistrats a la [[Lliga Beòcia]]. Entre les tres ciutats proporcionaven un [[beotarca]].<ref>[[#Lérida|''Hel·lèniques d'Oxirrinc'' XIX]].</ref> A Haliart tingué lloc la batalla d'Haliart el [[395 aC]] entre els [[Lacedemònia|lacedemonis]] comandats per [[Lisandre]], d'una banda, i els [[Tebes (Grècia)|tebans]] i [[Atenes|atenesos]], d'una altra. Lisandre va morir en l'atac contra la muralla d'Haliart, quan els seus defensors feren una sortida.<ref>Pausànies IX,32,5; III,5,3.</ref><ref>Xenofont, ''Hel·lèniques'' III,5,17.</ref><ref name="Plutarc">Plutarc, ''Lisandre'' 28.</ref>
A la [[tercera Guerra Macedònica]], Haliart era aliada del rei [[Perseu de Macedònia]]. Fou saquejada i incendiada pels romans i lliurada als atenesos l'any [[171 aC]]. Els seus habitants foren venuts com a esclaus.<ref>Polibi XXVII,1,5.</ref> Segons[[Titus Livi]], fou el [[pretor|pretor romà]], [[Espuri Lucreci (pretor 172 aC)|Espuri Lucreci]], qui després de sotmetre-la a setge la saquejà i abaté fins als fonaments.<ref>Titus Livi XXII, 63.</ref>
Según narra Pausànies, a Haliart hi havia el sepulcre de [[Lisandre]], l'[[heroon]] de Cècrops, un santuari dedicat a les deesses Praxídiques i altres temples. A uns cinquanta [[estadi (mesura)|estadis]] hi havia el mont Tilfosi i la font Telfusa. Hi havia també la tradició segons la qual el mític endeví [[Tirèsias]] havia mort a Haliart.<ref>Pausànies IX,33,1; IX,33,3; VII,3,1.</ref> Una altra tradició hi situava els sepulcres de [[Radamantis]] i [[Alcmena]].<ref
L'[[acròpolis]] de l'antiga Haliart està localitzada a l'extrem occidental d'una petita localitat que ara s'anomena [[Alíartos]] i abans es deia Kastri, situada a uns vint quilòmetres de Tebes.<ref>[[#Estrabó|Estrabón, Geografía libros VIII-X]], p.293, nota 344 de Juan José Torres Esbarranch.</ref>
| |||