|
'''''Thaïs''''' és una [[òpera]] en tres actes de [[Jules Massenet]] sobre un [[llibret]] en francès de [[Louis Gallet]] basat en la novel·la homònima d'[[Anatole France]]. La novel·la, al seu torn, es basa en la llegenda cristiana de santa [[Taís]], una prostituta [[egípcia]] que va ser convertida per Sant Pafnuci. Això la fa la santa patrona de les prostitutes penedides. L'òpera va ser estrenada a l'[[Òpera de París]] el [[16 de març]] de [[1894]], fent-se càrrec del paper protagonista la soprano nord-americana [[Sibyl Sanderson]], per a la qual Massenet havia escrit el paper.
Òpera de melodies ensucrades, estàEstà ambientada a [[Egipte]] sota la dominació [[Imperi Romà|romana]]. La història gira entorn d'un monjo [[cenobita]], Athanaël, que intenta convertir [[Taís]], una cortesana d'[[Alexandria]] devota del culte a [[Venus (mitologia)|Venus]], al cristianisme, descobrint massa tard que la seua obsessió amb ella està arrelada en la luxúria. S'ha dit que palesa una mena d'erotisme de caràcter religiós i això ha donat lloc a algunes produccions controvertides. La seua famosa ''[[Méditation (Thaïs)|Méditation]]'' (Meditació) per a violí, un ''[[entreacte]]'' interpretat amb el teló baixat entre les escenes de l'acte II, es troba entre les petites peces més interpretades, i ha estat arranjada per a diversos instruments.
Després de ''[[Manon]]'' i ''[[Werther (Massenet)|Werther]]'', ''Thaïs'' és una de les òperes de Massenet més interpretades, però no pot considerar-se com a part del repertori habitual. El paper de Thaïs, similar al d'una altra de les heroïnes de Massenet, ''[[Esclarmonde]]'', és famós per la seua dificultat, que el fa només accesible a les cantants més virtuoses. Entre les grans intèrprets del paper cal esmentar [[Carol Neblett]], [[Anna Moffo]], [[Beverly Sills]], [[Leontyne Price]] i, més recentment, [[Renée Fleming]].
En el seu argument aquesta l'òpera narra com el monjo cenobita Athanaël lluita per convertir al cristianisme a la cortesana Thaïs. Encara que ella tracta de seduir-lo, AthanaëlesAthanaël es manté indestructible en la seva fe, fins que per fi aconsegueix la conversió de la jove. El monjo se separa de Thaïs després de deixar-la en un monestir, però comença a trobar-la a faltar, a necessitar a la fins ahir cortesana al seude costatreligioses.
Passa el temps, però Athanaël retorna no deixa de ser assetjat per la bellesa de Thaïs. Una nit somia amb la noia i la veu moribunda. Es desperta sobresaltat i corre immediatament al monestir on la va deixar temps enrere, trobant-la efectivament a la vora de la mort. En veure'l, Thaïs li agraeix la seva conversió, però el monjo només li prega que correspongui al seu amor, confessant que n'està enamorat. Thaïs no l'escolta. Està en un profund èxtasi fins que per fi arriba la mort.
Athanaël ha perdut l'objecte del seu amor terrenal i també la seva ànima.
===Acte I===
'''Escena 1'''
Un grup de monjos cenobites es dirigeixen a les seues obligacions quotidianes. Athanaël, l'asceta més rigorós entre tots ells, arriba i confessa al superior que darrerament se sent destorbat per visionssomnis on li apareix Thaïs, d'una [[cortesana]] i sacerdotessa de Venus anomenada Thaïs, que ell havia conegutconeguda unstemps anys abansenrera a la seuallur ciutat nativa d'[[Alexandria]]. Creient que les visions són un senyal de Déu, resol, en contra del consell de Palémon, tornar a Alexandria, per tal de convertir Thaïs al cristianisme, i persuadir-la d'ingressar en un convent.
'''Escena 2'''
Athanaël arriba a Alexandria i visita el seu vell amic Nicias, un ric hedonista. Nicias li dóna la benvinguda, obrint-li els seus braços, i li revela que actualment és amantla deseva Thaïsinvitada i amant. Una vegada sap sobre els plans d'Athanaël, se'n riu, advertint el seu amic que la venjança de Venus pot ser terrible. Malgrat tot, procura al seu amic els vestits adequats perquè assistisca, aqueixa mateixa tarda, a una festa a la que també acudirà Thaïs. Les seues esclaves, Crobyle i Myrtale, vesteixen Athanaël burlant-se del seu pudor.
La festa comença. Thaïs arriba i canta un agredolç duet amb Nicias: és la darrera nit que passaran plegats. Després pregunta per Athanaël, qui pot escoltar-la i li respon dient-li que és vingut per a ensenyar-li "el desdeny de la carn i l'amor al dolor." No temptada amb aquesta proposició, Thaïs ofèn el sentir del decòrum d'Athanaël amb una seductiva cançómelodia. Ell surt enfurismat, però promet que hi tornarà. Ella el repta: "Goseu a tornar, vós que desafieu Venus!"
===Acte II===
'''Escena 1'''
Esgotada després de la festa, Thaïs expressa la insatisfacció amb la seua vida buida, i medita sobre el fet que un dia el pas del temps i la vellesa destruirandestruirà la seua bellesa. Athanaël apareix en aquest moment especialment vulnerable per a Thaïs, pregant Déu queperquè li elimineamagui la seua bellesa. Li diu que ell l'estima pel seu esperit, i no per la seua bellesa, i que per tant el seu amor durarà per sempre, i no només una sola nit. Intrigada, ella li demana que li explique el camí d'aquest nou amor. Ell gairebé sucumbeix a l'encís físic de Thaïs, però reïx ali explicar-li que si es converteix, guanyarà la vida eterna. Thaïs, a punt de deixar-se convèncer per l'eloqüència del monjo, de sobte torna en si, esa reafirma-se en la seua visió nihilista de la vida i el fa fora. No obstant això, després d'una llarga meditació canvia de parer.
'''Escena 2'''
Thaïs s'ha unit a Athanaël i ha decidit seguir-lo al desert. Ell li ordena que creme sa casa i totes les possessions materials, per a destruir totes les restes del seu abjecte passat. Ella accepta, però pregunta si pot quedar-se amb una estatueta d'Eros, el déu de l'amor, explicant a Athanaël que ella va pecar contra l'amor més que a través d'ell. Però quan Athanaël sap que Nicias li va regalar l'estatueta, liell demana quemateix la destruiscadestrueix. Apareix Nicias amb un grup d'amics que han vist Athanaël enduent-se a Thaïs. Enfurismats, comencen a apedregar-lolos. Tot i que Nicias es mostra estupefacte davant la decisió de Thaïs, finalment la respecta i llança grapats de monedes per a distreure la gentada. Thaïs i Athanaël fugen.
===Acte III===
'''Escena 1'''
Thaïs i Athanaël viatgen a peu a través del desert. Thaïs està esgotada, però Athanaël l'obliga a continuar, com a manera de fer penitència pels seus pecats. Arriben a una font. En Athanaël comença a dissipar-sesentir l'odipietat capper aella Thaïsli besa les ferides dels seus sensibles peus i començali dóna a sentirbeure pietatuna permica d'aigua a i menjar d'uns fruits ella. D'aquesta manera comparteixen uns breus instants de platònica i idíl·lica companyonia mentre descansenespirituals. Poc després arriben al conventmonestir on haurà d'ingressardeixara Thaïs. Deixant-la sota la cura de l'abadessa Albine, Athanaël s'adona que ha complert la seua missió i que no veurà Thaïs mai més.
'''Escena 2'''
Els monjos cenobites expressen preocupació pel caràcter esquerp i solitari que palesa d'Athanaël des del seu retorn d'Alexandria. AthanaëlDe confessanou ali Palémonapareix queThaïs haen començatun asomni sentirsensual. unAthanaël intensconfessa desiga sexualPalémon perque Thaïs li obsessiona. Palémon el condemna per la seua obsessió a convertir-la. Athanaël cau en un somni i té una visió eròtica de Thaïs. Intentai té agafar-la, però ella s'evadeix rient. Després, una segona visió li anunciapremonició que Thaïsella ésestà moribundamorint.
Sentint que la seua existència no té sentit sense ellaThaïs, repudiacorre elsdesesperat seuspel votsdesert iamb correla perintenció ade trobar-la encara. ArribaQuan arriba al conventseu icostat la robatroba en el seu llit de mort. Ell li diu que tot el que li ha contat és una mentida, que "res no res és veritat a banda de la vida i l'amor entre els éssers humans," i que l'estima. En èxtasi, ella descriu el cel obrint-se i els àngels rebent-la entrejust ells.en Mor,el imoment Athanaëlque s'enfonsaveu enDéu. laAthanaël desesperaciócau de genolls..
==Vegeu també==
|
