Viquipèdia

Justícia social: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Revertides les edicions de 95.21.175.17. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 1:
[[Fitxer:Justiça social - 296365299.jpg|thumb|250px|"Justícia social", foto de Gilberto Santa Rosa simbolitzant la desigualtat.]]
'''Justícia social''' és un concepte aparegut a mitjan [[segle XIX]], referit a les situacions de [[desigualtat social]], que defineix la recerca d'equilibri entre parts desiguals, per mitjà de la creació de proteccions o desigualtats de signe contrari, a favor dels més febles.<ref name="Palacios JS">{{cita libro ref-llibre|apellidoscognom= Palacios |nombrenom= Alfredo |títulotítol= La justicia social |añoany= 1954 |editorial= Claridad |ubicaciónlloc= Buenos Aires|idiomallengua= castellà }}</ref><ref name="Rudi">{{cita libro ref-llibre|apellidoscognom= Rudi |nombrenom= Daniel M. |títulotítol= Los derechos constitucionales del trabajador |añoany= 1974 |editorial= Eudeba |ubicaciónlloc= Buenos Aires|idiomallengua= castellà |páginaspàgines= 7-9|capítulocapítol= El principio general de la Justicia Social }}</ref>
La '''justícia social''' remitent directament al dret dels sectors més desfavorits de la societat, especialment els [[proletariat|treballadors]], al gaudi dels drets humans socials i econòmics, coneguts com a [[drets de segona generació]], dels quals cap ésser humà hauria de ser privat.<ref name="Palacios JS"/><ref name="Rudi"/>
 
Per a graficar el concepte sol dir-se que, mentre la justícia ha de ser cega, la justícia social ha de llevar-se la bena per a poder veure la realitat i compensar les desigualtats que en ella es produeixen.<ref>{{citar ref-web |títol= La justicia social no puede ser ciega |url= http://usosniace.com/nuestroopinin/index.html |data= 17 de diciembredesembre de 2006 |editorialeditor= USO SNIACE |lloc= España |llengua= castellà }}</ref> En el mateix sentit s'ha dit que mentre l'anomenada justícia "commutativa" és la que correspon entre iguals, la justícia "social" és la qual correspon entre desiguals.
 
La idea de justícia social està orientada a la creació de les condicions necessàries perquè es desenvolupe una societat relativament igualitària en termes econòmics. Comprèn el conjunt de decisions, normes i principis considerats raonables per a garantir condicions de treball i de vida [[treball decent|decents]] per a tota la població. Involucra també la concepció d'un [[Estat]] actiu, removent els obstacles que impedeixen el desenvolupament de relacions en igualtat de condicions.
Línia 14:
Històricament el concepte de justícia social apareix relacionat al conflicte que en el segle XIX es va cridar la "[[qüestió social]]", és a dir, el creixent malestar i reclam dels treballadors que va ser creixent en importància en tot el món a partir de la instal·lació del [[capitalisme]].
 
L'expressió "justícia social" (''giustizia sociale'') va ser encunyada pel sacerdot jesuïta italià [[Luigi Taparelli]], en el lliure ''Saggio teoretico di dritto naturale, appoggiato sul fatto'' (Assaig teòric del dret natural recolzat en els fets), publicat en 1843, en Livorno, Itàlia.<ref name="Taparelli">{{citar ref-web |cognom= Behr |nom= Thomas C. |títol= Luigi Taparelli on the Dignity of Man|consulta= 23 de mayomaig de 2009|any= 2003|mes= septiembre|editorialeditor= E-aquinas - Instituto Santo Tomás de la Fundación Balmesiana |lloc= Barcelona|url = http://www.e-aquinas.net/pdf/behr.pdf}}</ref>
 
{{cita|...la justícia social ha d'igualar ''de fet'' a tots els homes tocant a ''els drets d'humanitat'',...|Luigi Taparelli, Ensayo teórico del derecho natural apoyado en los hechos (TI:355), 1843.<ref name="Taparelli Saggio">{{cita libro ref-llibre|apellidoscognom= Taparelli|nombrenom= Luigi|autor= |enlaceautorenllaçautor= |coautorescoautors= |editor= |otrosaltres= |títulotítol= Saggio teoretico di dritto naturale, appoggiato sul fatto|url= http://books.google.com.ar/books?id=ERcPAAAAQAAJ&pg=PA151&vq=%22giustizia+sociale+debbe%22&dq=Taparelli+%22giustizia+sociale%22&source=gbs_search_s&cad=0|formato= |fechaacceso= |añoaccesoconsulta= |mesacceso= |ediciónedició= |volumenvolum= |fechadata= |añoany= 1843|mes= |editorial= Vicenzo Mansi |ubicaciónlloc= Livorno|idiomallengua= |isbn= |id= |páginaspàgines= |capítulocapítol= |urlcapítulo = |cita= }}</ref>}}
 
Taparelli, considerat un dels fundadors de la [[doctrina Social de l'Església]], va crear el terme per a aplicar-lo als conflictes obrers que es van estendre arran de l'establiment del [[maquinisme]] i la [[societat industrial]]. Taparelli va fundar les seues idees en una renovació del pensament [[tomisme|tomista]] i va considerar que la ''justícia social'' era una noció diferent tant de les nocions de ''[[justícia commutativa]]'' com de la ''[[justícia distributiva]]'', que caracteritzen al pensament aristotèlic-tomista.
 
Diverses dècades després el terme "justícia social" (''social justice'') és tornat a usar a Anglaterra a fins del segle XIX, pels [[Societat Fabiana|socialistes fabians anglesos]]. L'expressió ja apareix en els famosos ''Fabian Essays in Socialism'' (Assajos fabians sobre el socialisme), publicats en 1889. En el [[socialisme]] fabià, la justícia social ocupa el paper de finalitat [[ètica]] per excel·lència, per a guiar l'evolució social mitjançant canvis no revolucionaris cap a un sistema de [[socialdemocràcia]].<ref name="Fabian essays">{{cita libro ref-llibre|apellidoscognom= Bernard Shaw|nombrenom= George|autor= |enlaceautorenllaçautor= |coautorescoautors= Sidney Webb, William Clarke, Sydney Olivier, Graham Wallas, Annie Besant, Hubert Bland, |editor= |otrosaltres= |títulotítol= Fabian essays in socialism|url= http://books.google.com.ar/books?id=vtHwkS-BH9EC|formato= |fechaacceso= |añoaccesoconsulta= |mesacceso= |ediciónedició= |volumenvolum= |fechadata= |añoany= 1889|mes= |editorial= Fabian Society |ubicaciónlloc= Londres|idiomallengua= |isbn= |id= |páginaspàgines= |capítulocapítol= |urlcapítulo = |cita= }}</ref>
 
A partir dels fabians, el concepte de ''justícia social'' va ser adoptat per la [[socialdemocràcia]], principalment en [[Anglaterra]], [[França]] i [[Argentina]]. En Anglaterra, el concepte va passar al [[Partit Laborista (Regne Unit)|Partit Laborista anglès]], al que la Societat Fabiana es va integrar, i va ser acceptat i reprès pel govern liberal a través del seu emergent el Ministre de Comerç [[David Lloyd George]], l'objectiu manifest del qual era "assolir la justícia social". En la mateixa època, a França, el [[Partit Socialista (França)|Partit Socialista]] a través de [[Jean Jaurés]], adopta el concepte de justícia social com a part de la seua ''socialisme ètic'' i [[pacifisme|pacifista]]. En Argentina, el [[Partit Socialista (França)|Partit Socialista]] incorpora el concepte a través de [[Alfredo Palacios]], triat diputat en 1904, vinculant les idees de "nou dret" i ''justícia social''.
<ref>{{cita libro ref-llibre|apellidoscognom= Palacios |nombrenom= Alfredo|autor= |enlaceautorenllaçautor= |coautorescoautors= |editor= |otrosaltres= |títulotítol= El nuevo derecho|url= |formato= |fechaacceso= |añoaccesoconsulta= |mesacceso= |ediciónedició= |volumenvolum= |fechadata= |añoany= 1920|mes= |editorial= Claridad |ubicaciónlloc= Buenos Aires|idiomallengua= |isbn= |id= |páginaspàgines= |capítulocapítol= |urlcapítulo = |cita= }}</ref><ref>
{{cita libro ref-llibre|apellidoscognom= Palacios |nombrenom= Alfredo|autor= |enlaceautorenllaçautor= |coautorescoautors= |editor= |otrosaltres= |títulotítol= La justicia social|url= |formato= |fechaacceso= |añoaccesoconsulta= |mesacceso= |ediciónedició= |volumenvolum= |fechadata= |añoany= 1954|mes= |editorial= Claridad |ubicaciónlloc= Buenos Aires|idiomallengua= |isbn= |id= |páginaspàgines= |capítulocapítol= |urlcapítulo = |cita= }}</ref>
 
Després de la [[Primera Guerra Mundial]], en 1919, es crea l'[[Organització Internacional del Treball]] (OIT) que incorpora la noció de ''justícia social'' a la seua Constitució, en la primera frase, com fonament indispensable de la ''pau universal'':
Línia 30:
 
En [[1931]], la noció de ''justícia social'' s'incorpora plenament a la [[Doctrina social de l'Església|Doctrina social de l'Església Catòlica]], a l'utilitzar-la el papa [[Pius XI]] en l'encíclica ''[[Quadragesimo anno]].'' Per a [[Pius XII]], la justícia social és un límit al que ha de subjectar-se la distribució de la riquesa en una societat, de manera tal que es reduïsca la diferència entre els rics i els necessitats:
{{cita|58. A cadascú, per tant, ha de donar-se-li el seu en la distribució dels béns, sent necessari que la partició dels béns creats es revoque i s'ajuste a les normes del bé comú o de la justícia social, doncs qualsevol persona assenyada veu quan gravíssim trastorn implica amb si aquesta enorme diferència actual entre uns pocs carregats de fabuloses riqueses i la incomptable multitud dels necessitats. |[[Pío XI]], Encíclica [[Quadragesimo anno]], 1931.<ref>{{citar ref-web |url= http://www.vatican.va/holy_father/pius_xi/encyclicals/documents/hf_p-xi_enc_19310515_quadragesimo-anno_sp.html |títol= Encíclica Quadragesimo anno|consulta= 24 de mayomaig de 2009 |autor= Pío XII |enllaçautor= Pius XII |data= 15 de mayomaig de 1931 |editor= Vaticano |llengua= español }}</ref>}}
 
L'aparició en les primeres dècades del segle XX, del [[constitucionalisme social]], l'[[Estat de benestar]] i el [[dret laboral]], són qüestions que ràpidament es van vincular amb les idees de justícia social.
Línia 51:
 
== Bibliografia ==
* {{cita libro ref-llibre|apellidoscognom= Palacios |nombrenom= Alfredo |títulotítol= La justicia social |añoany= 1954 |editorial= Claridad |ubicaciónlloc= Buenos Aires|idiomallengua= castellà}}
 
== Enllaços externs ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Justícia_social»