Revisió del 18:18, 9 març 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: sota custodia > sota custòdia ← Edició anterior		Revisió del 15:10, 10 març 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: retirar. Al hivern següent > retirar. A l'hivern següent Edició següent →
Línia 32: El [[1300]] els croats van intentar establir una base a l'illa [[Ruad]] a la costa siriana per fer incursions contra els mamelucs mentre esperaven l'arribada de l'exèrcit de Ghazan. Però aquest no va poder complir el seu compromís el 1300 i els croats van haver de retornar a [[Xipre]] deixant guarnició a Ruad que finalment fou assetjada i conquerida pels mamelucs el [[1302]]. El febrer de [[1301]] Ghazan va enviar una força de 60.000 homes però pràcticament només va lliurar escaramusses amb els mamelucs. [[Qutlugh Shah]] va estacionar vint mil homes a la vall del [[riu Jordà]] per protegir Damasc on hi havia un governador mongol, dels atacs mamelucs.<ref>Jean Richard, p.481</ref> Finalment l'exèrcit mongol es va retirar. AlA l'hivern següent (1301-1302) Ghazan va demanar al Papa enviar tropes, sacerdots i camperols per poder refer un estat franc a Terra Santa.<ref>Richard, pag. 481</ref> El [[1302]], durant el planejament de la segona campanya a Síria, va entrar altre cop en contacte amb el Papa i les potències cristianes europees<ref>Carta del khan al Papa [[Bonifaci VIII]] datada el [[12 d'abril]] de [[1302]], [[Arxiu del Vaticà]]; visita d'ambaixadors mongols a la cort de [[Carles II de França\|Carles II d'Anjou]]</ref> demanant una acció conjunta en la campanya de l'any següent. Els ambaixadors van retornar després del [[27 d'abril]] del [[1303]] i els acompanyava Gualterius de Lavendel com ambaixador de Carles II davant de Ghazan.<ref>Schein, p.813</ref> Els atacs del noble de Txagatai, Qutlugh Khwaja, van retardar els preparatius. La campanya fou iniciada la primavera del [[1303]]. L'exèrcit mongol el formaven uns vuitanta mil homes i incloïa als armenis d'Hethum II. En canvi els xipriotes no podien fer gaire doncs ja havien perdut Ruad (vers el [[26 de setembre]] de [[1302]]) i es van limitar a atacs puntuals a Damour al sud de [[Beirut]] i algun altre punt de la costa siriana.<ref>Demurger, "Jacques de Molay", p.158</ref> Ghazan va patir una greu derrota a la decisiva [[Batalla de Marj al-Saffar]], al costat de Shahkab, al sud i propera de [[Damasc]] (el [[20 d'abril]] de [[1303]]).<ref>Demurger, p. 158</ref> Fou el darrer intent mongol de conquesta de Síria.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Grousset \|nom=René \|títol=The Empire of the Steppes: A History of Central Asia \|url=http://books.google.cat/books?id=CHzGvqRbV_IC&pg=PA382&dq=ghazan+homs+1303&hl=ca&sa=X&ei=k_71Uc2EB-yh7AbD7oHQCQ&ved=0CD8Q6AEwAg#v=onepage&q=ghazan%20homs%201303&f=false \|llengua=anglès \|editorial=Rutgers University Press \|data=1970 \|pàgines=382 \|isbn=0813513049}}</ref> Encara el 1303 Ghazan va escriure al rei Eduard I una carta en que prometia Jerusalem als francs a canvi d'ajut contra els mamelucs<ref>[[Encyclopedia Iranica]], article Ghazan</ref> carta que va entregar en mà el seu enviat Buscarello de Ghizolfi.

Mahmud Ghazan: diferència entre les revisions