Balduí I de Constantinoble: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: 1202]]. De allí esperava > 1202]]. D'allí esperava
Línia 2:
'''Balduí I''' (1171- 1206, conegut com a '''Balduí de Flandes''') fou el primer [[emperador llatí]] de [[Constantinoble]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hamilton |nom=Janet |cognom2=Hamilton |nom2=Bernard |cognom3=Stoyanov |nom3=Yuri |títol=Christian Dualist Heresies in the Byzantine World, C. 650-c. 1450 |url=http://books.google.cat/books?id=uH-8AAAAIAAJ&pg=PA259&dq=Baldwin+I+of+Constantinople+1204&hl=ca&sa=X&ei=uRGQUY_-O6ag7Abk8IG4DQ&ved=0CEYQ6AEwBA#v=onepage&q=Baldwin%20I%20of%20Constantinople%201204&f=false |llengua=anglès |editorial=Manchester University Press |data=1998 |pàgines=259 |isbn=071904765X}}</ref> Era fill del comte [[Balduí VIII de Flandes]] i de [[Margarita d'Alsàcia]] comtessa de [[Comtat de Flandes|Flandes]] (des del [[1191]]). Va néixer a [[Valenciennes]] el [[1171]] i va heretar dels seus pares els [[comtat d'Hainaut|comtats d'Hainaut]] ('''Balduí VI d'Hainaut''') el [[1195]] i de [[comtat de Flandes|Flandes]] ('''Balduí IX de Flandes''') el [[1194]].
 
Fou un dels més poderosos senyors que el [[1200]] va agafar la creu, i va arribar a Venècia amb la croada el [[1202]]. De D'allí esperava embarcar cap a [[Terra Santa]] però va canviar els seus plans a petició del príncep Aleix Àngel, fill de l'emperador [[Isaac II Àngel]], que va anar a Venècia per demanar ajut per reposar al seu pare que havia estat enderrocat i cegat pel seu germà [[Aleix III Àngel]] (1195). El príncep Aleix va fer grans promeses als croats i Balduí de Flandes els va convèncer per anar a [[Constantinoble]]. Van sortir amb una flota dirigida pel dux Dandolo, que era comandant en cap de l'expedició. Els fets que van succeir a la capital imperial del [[1202]] al [[1204]] es poden seguir sota els emperadors bizantins [[Aleix III Àngel]] ([[1195]]-[[1203]]), [[Isaac II Àngel]] (segon període[[1203]]-[[1204]]), [[Aleix IV Àngel]] ([[1203]]-[[1204]]) i [[Aleix V Murzufle]] ([[1204]]-[[1204]]). El resultat immediat fou la conquesta de Constantinoble ([[1203]]) i la reposició d'[[Isaac II Àngel]] (amb el seu fill Aleix III Àngel com associat). Enderrocat per segona vegada per [[Aleix V Ducas Murzufle]], els croats van ocupar Constantinoble per segona vegada ([[1204]]), van decidir establir l'[[Imperi Llatí de Constantinoble|Imperi Llatí]] i van escollir com a emperador a Balduí de Flandes.
 
Fou coronat el [[9 de maig]] del [[1204]] i va rebre una petita part de l'Imperi (Constantinoble i part de [[Tràcia]]) mentre la resta es va repartir entre venecians i altres senyors, entre els quals estava [[Bonifaci I de Montferrat]], que va rebre [[Tessalònica]] amb títol de rei. Els grecs van resistir i van crear estats a l'[[Despotat de l'Epir|Epir]], [[Imperi de Nicea|Nicea]] i [[Trebisonda]]; van rebre el suport del rei búlgar [[Ivan I Asen de Bulgària|Joan Asen]]. Els grecs es van apoderar d'[[Adrianòpolis]], que Balduí va anar a assetjar però atacat pels búlgars fou derrotat completament a la [[Batalla d'Adrianòpolis (1205)|batalla d'Adrianòpolis]] el [[14 d'abril]] de [[1205]] i fet presoner. Va morir captiu al cap d'uns mesos, el [[1206]]. El va succeir el seu germà [[Enric I de Flandes]] ([[1176]]-[[1216]]).