Alfons el Bataller: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 61:
{{principal|Batalla de Valtierra|Setge de Saraqusta (1118)|Batalla de Cutanda|Setge de Fraga (1133-1134)}}
[[Fitxer:Alfonso I de Aragón por Pradilla (1879).jpg|right|thumb|Alfons I d'Aragó. Obra de [[Francisco Pradilla]].]]
Va conquistar a l'[[Emirat de Saraqusta]] Ejea i Tauste i va consolidar les posicions del Castellar i Juslibol el [[1105]], per vèncer al musulmà [[Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain]] a la [[batalla de Valtierra]] l'any següent, va [[Setge de Morella (1117)|conquerir Morella]], presentant-se el desembre de [[1117]], i [[Alcanyís]] i [[Calanda]] a principis de [[1118]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Stalls |nom=Clay |títol=Possessing the Land: Aragon's Expansion Into Islam's Ebro Frontier Under Alfonso the Battler, 1104-1134 |url=https://books.google.es/books?id=p3YicOpi9esC&pg=PA35&dq=morella+1117&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjDrpHc-LLLAhVJ1RQKHbYyDPcQ6AEIPzAE#v=onepage&q=morella%201117&f=false |llengua=anglès |editorial=Brill |data=1995 |pàgines=35 |isbn=9004103678}}</ref> El 1118 el concili celebrat a [[Tolosa]] ([[França]]) ofereix els beneficis de [[croada]] als que acudeixin a l'ajut de la [[Setge de Saraqusta (1118)|conquesta de Saragossa]], per tallar les comunicacions entre [[Balansiya]] i [[Saraqusta]] . Nombrosos senyors francs (francs i de [[Bearn]]) es van concentrar a [[Ayerbe]] per conquerir posteriorment Almudévar, Gurrea de Gállego i Zuera i van assetjar a la fi de maig Saragossa. El setge es va completar amb el tall de la [[séquia]] de la Romareda, la qual abastava d'aigua la ciutat. La ciutat fou presa el [[18 de desembre]] de [[1118]].<ref name="Diccionari"/> El [[1119]] va prendre també [[Tudela]]. L'ocupació es va efectuar de forma simbòlica amb la presa de possessió de ''la Azuda'', edifici del Govern (que encara avui dia conserva part de les seves restes). Amb aquesta conquesta la va convertir en capital del seu regne.
 
Durant el seu regnat es va fer anomenar: "Rei i Emperador de Castella, Toledo, Aragó, Pamplona, Sobrarb i Ribargorça". [[Emperador]], emparat en la teoria política que concedeix l'imperi al que domina tres o més regnes. En els 30 anys que va durar el seu regnat va duplicar els límits del [[Regne d'Aragó]].