Acte de fe: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: només vint cinc van > només vint-i-cinc van
m Corregit: morta». El actes > morta». Els actes
Línia 1:
[[Fitxer:Francisco de Goya - Escena de Inquisición - Google Art Project.jpg|thumb|250 px|[[Auto de fe de la Inquisició|Acte de fe de la Inquisició]] pintat per [[Francisco de Goya]] a principis del [[segle XIX]].]]
 
Un '''acte de fe''' era una gran cerimònia costosa i multitudinària que realitzava la [[Inquisició]] als [[regnes hispànics]] en el seu moment de màxima activitat durant l'[[edat moderna]],<ref>{{GEC|0074640|acte de fe}}</ref> per a provar la seva fe no només amb paraules, però també amb actes. S'inspira de la idea central de l'[[Epístola de Sant Jaume|Epístola de Jaume]] que «la fe sense obres és morta». ElEls actes de fe es celebraven sobretot amb motiu de la proclamació de les seves macabres sentències, per decretar algun nou edicte i com a pròleg de les execucions, que no en feien part. Consistien en un [[sermó]], una professió de [[fe]] col·lectiva i una [[processó religiosa]] pels carrers. Al llarg del temps l'acceptació i el poder que tenia cada tribunal condicionaven en certa mesura la quantitat i l'espectacularitat dels seus actes de fe.<ref name=Diccionari">«Acte de fe», ''Diccionari d'Història de Catalunya,'' Barcelona, Edicions 62, Barcelona, 1998, pàgina 9, ISBN 84-297-3521-6</ref> Aquests actes multitudinaris pretenien sobretot servir d'exemple i avís a la societat perquè es mantingués dins de les pautes de comportament que el catolicisme en general, i el tribunal en particular, considerava vàlides. El tractament degradant dels inculpats suposava de fet la seva mort civil.<ref name =tv3/>
 
Teològicament, les execucions no feien part de l'acte de fe, però seguien immediatament després. A la fi de l'acte, el Tribunal de la inquisició lliurava els condemnats a les autoritats civils, que procedien aleshores a l'execució al mateix lloc de la cerimònia. El que donà com a resultat que per al poble acte de fe va esdevenir sinònim d'[[execució]], com que semblava l'apoteosi de l'acte. L'església utilitzava aquesta subtilitat juridicoteològica per tal d'evitar que el clergat hagués d'infringir el [[deu manaments|sisè manament]] «no mataràs».