Dinastia Anuixtigínida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ref> Al hivern del > ref> A l'hivern del |
m Corregit: presentar al Iran<ref > presentar a l'Iran<ref |
||
Línia 158:
Mentre els generals [[Djebé]] i [[Subotai]], amb uns 25.000 homes, una vegada mort el ''khwarizmxah'' Muhammad, van continuar el seu avanç cap a l'oest, Després del saqueig de [[Rayy]] amb la massacra de tota la població el [[1220]].<ref> Minorsky considera poc probable que tota la població de Rayy hagués estat massacrada com indica [[Ibn al-Athir]], ja que aquest mateix assenyala que hi va haver una segona matança el [[1224]]. Djuweyni indica només que els mongols van matar a molta gent a Rayy, que anomena Khwar-i Reiy, però la resta van restar a la ciutat sota un cadi sotmès als mongols; Rashid al-Din distingeix entre les matances de Rayy i [[Qum]], i deixa entendre que fou en aquesta darrera on tots els habitants foren massacrats.</ref> Després de Rayy, i a petició dels musulmans, van anar a destruir el focus xiïta de Qum, on van matar a la població sembla que en part obligats per motius polítics. [[Hamadan]] s'havia sotmès espontàniament i els generals es van acontentar amb un fort tribut; després van destruir [[Zendjan]] i segurament van conquerir a l'assalt Kazwin (Qazwin) on tota la població fou massacrada com a càstig. El darrer atabeg turc de l'[[Azerbaidjan]], el vell Ozbeg, va comprar la seva retirada del país de Tauris ([[Tabriz]]), però al cap d'uns mesos van tornar i van saquejar [[Maragha]] utilitzant la tàctica dels escuts humans, i amb massacra de la població al final (mars del [[1221]]). Llavors van decidir anar a [[Hamadan]] on van voler cobrar altre cop tribut; la ciutat, sense recursos, va resistir, i fou presa a l'assalt, i tota la població massacrada; Hamadan fou cremada; seguidament van passar a [[Ardebil]] on igualment van saquejar la ciutat; i llavors van enfilar cap al Caucas
Djalal al-Dun Manguberti, el khwarizmxah refugiat a Delhi amb [[Iltutmix]] (1221), es va casar amb la filla d'aquest, i aviat va conspirar contra el seu sogre; Iltutmix el va expulsar del soldanat. Coincidia aquest moment amb la sortida dels mongols cap a Turquestan, deixant Pèrsia virtualment sense administració, amb les ciutats destruïdes i el país en plena anarquia; més que una conquesta per un exèrcit regular havia estat el pas d'una horda durant tres anys, arruïnant tot el que trobaven al seu pas. El [[1224]] Djalal al-Din es va presentar
Djalal al-Din era més un militar que un polític. Aviat es va enfrontar a altres sobirans musulmans de l'Àsia occidental; el 1224 va amenaçar al Califa de [[Bagdad]] amb una invasió dels seus dominis; després va prendre la plaça forta de [[Akhlat|Khelat]] (al nord-oest del llac Van) al soldà aiúbida de [[Damasc]], Al-Ashraf ([[2 d'abril]] del [[1230]]).<ref> René Grousset, ''Histoire des Croisades'', III, pàgina 366 </ref> Al-Ashraf es va aliar al soldà del [[Soldanat Seljúcida de Rüm]], [[Kaykubad I]], i junts van derrotar a Djalal al-Din prop d'[[Erzindjan]] (agost del [[1230]]).
| |||