Setge de Nicea (1097): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link GA template (handled by wikidata) - The interwiki article is not good
m Corregit: bizantines == El [[emperador > bizantines == L'[[emperador
Línia 41:
 
== Arribada de les tropes bizantines ==
El L'[[emperador bizantí]] Aleix I no va acompanyar als croats en la seva campanya, sinó que va avançar darrere d'ells i establir el seu campament prop de Pelecanum. Des d'allà, enviament per terra els pots que necessitaven els croats per creuar el llac Ascanio, el qual havia estat utilitzat fins aquell moment pels turcs per aprovisionar a la ciutat d'aliment. Els bots, carregats de [[Turcople|turcoples]], van arribar el [[17 de juny]], al comandament de Manuel Boutoumites. El general [[Tatikios]] i [[Tzitas]] també van ser enviats al costat de 2.000 [[peltasta|peltastes]]. Els habitants turcs de Nicea havien escrit a Aleix demanant la seva ajuda després de la rendició i retirada de [[Kilidj Arslan I]], de manera que va donar ordres a Boutoumites de negociar en secret i al marge dels croats, la rendició de la ciutat. Tatikios va ser l'encarregat d'unir-se als croats i dur a terme un assalt directe als murs, mentre que Boutoumites intentaria fer el mateix, de manera que sembla que els bizantins havien capturat la ciutat. Després de la maniobra, el [[19 de juny]] el turcs es rendien a Boutoumites.
 
Quan els croats es van adonar de l'estratagema d'Aleix, es van mostrar decebuts i enfadats, ja que no van poder saquejar la ciutat per obtenir diners i provisions. Boutoumites va ser nomenat duc de Nicea i va prohibir l'entrada dels croats a la ciutat en grups superiors a 10 persones al mateix temps. Boutoumites també va expulsar a aquells generals turcs dels quals desconfiava (de fet, aquests homes van intentar prendre com a ostatges els guies bizantins per negociar amb l'emperador). La família de Kilidj Arslan va ser enviada a [[Constantinoble]], però finalment van ser posats en llibertat sense demanar rescat. Aleix va aprovisionar als croats amb diners, cavalls i altres estris, però això no va servir per aplacar la ràbia dels croats per no haver pogut saquejar la ciutat. Per això, Boutoumites va decidir no permetre la sortida dels croats fins que haguessin jurat [[vassallatge]] a l'emperador Aleix, si no ho havien fet encara a Constantinoble. En un principi, Tancred i Bohemund es van negar, però finalment van accedir i van fer el jurament.