Al-Muttaqí (abbàssida): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ajut al emir [[ikhxídida > ajut a l'emir [[ikhxídida
m Corregit: anarquia al enfrontar > anarquia en enfrontar
Línia 3:
El dia [[24 de desembre]] del [[940]] va succeir al seu germà [[ar-Radi]], mort el [[19 de desembre]] del [[940]]. Tenia 26 anys i el paper del califa era reduït com mostra el fet que passessin cinc dies entre la mort del califa i el seu nomenament. El ''amir al-umara'' o cap turc de l'exèrcit [[Badjkam]] en aquell moment estava en campanya contra un emir del Khuzestan, [[Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi]] que resistia a la seva deposició com a governador del territori i s'havia apoderat d'[[al-Madain]], i no va anar a la capital personalment sinó que va enviar al seu secretari per controlar la designació del califa d'acord amb un consell familiar d'abbàssides i descendents d'alides; aquest consell fou el que va escollir a al-Muttaqí. Immediatament el nou califa va confirmar al ''amir al-umara'' i li va enviar una bandera i robes d'honor. Va confirmar també com a visir a Sulayman ibn al-Hasan ibn Makhlad que exercia el càrrec amb el seu germà. Però no el va conservar gaire temps i una sèrie de visirs efímers el van seguir.
 
Badjkam va derrotar a al-Baridi. Abans de tornar a [[Wasit]] on tenia la seva residència, Badjkam va participar en una cacera durant la qual va resultar mort per una banda de bandits kurds (abril del 941). [[Bagdad]] va caure en l'anarquia alen enfrontar-se les tropes [[daylamites]] i turques, que llavors es van posar al servei d'al-Baridi, el qual va entrar a Wasit i a Bagdad amb la seva gent, i va ocupar el càrrec d'''amir al-umara''. No va durar gaire en el càrrec doncs un motí de les tropes el va obligar al cap de poc a fugir a Wasit i va prendre el poder el cap dels daylamites Kurtigin ([[Kurankidj]] o Kurankidji). El califa va nomenar visir a [[Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí]] el juliol del [[941]], però abans d'un mes fou destituït per ordre del gran [[emir]] Kurankidj. Però el turc [[Ibn Raik]], que ara era governador de Síria, que ja havia estat ''amir al-umara'', amb el suport del califa i dels nombrosos enemics de Kurtigin, va enderrocar a aquest i va ocupar el seu lloc el setembre del [[941]] i va governar uns mesos. Llavors, a Ibn Ràïq, Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí va retornar al càrrec de visir, però al cap de poc fou detingut.
 
Al febrer/març del 942 Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi que controlava Wasit, Khuzestan i el Baix Iraq ([[Bàssora]]) va enviar un exèrcit dirigit pel seu germà [[Abu l-Husayn ibn al-Baridi]] que va ocupar Bagdad i va obligar al califa i a Ibn Raik a refugiar-se en territori dels [[hamdànides]] a [[Mossul]]. Els hamdànides van acollir bé el califa, i van mobilitzar un exèrcit que va contraatacar per restaurar-lo a Bagdad (abril) i al-Baridi fou expulsat de la capital i de Wasit (va conservar Bàssora), però l'[[hamdànida]] Abu Muhammad al-Hasan ibn Abd Allah va fer assassinat a Ibn Raik l'abril del [[942]] i es va fer assignar el càrrec d'''amir al-umara'' i el govern de Síria, rebent el ''lakab'' honorífic de [[Nasir al-Dawla]], i a més la seva filla Ulayya es va casar amb el califa. Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí va tornar a ser visir (juny del [[942]]).