Ferran el Catòlic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el propi monarca > el mateix monarca |
Ampliació |
||
Línia 102:
[[Ferran II d'Aragó]] i [[Lluís XII de França]] signen en [[1500]] un tractat reservat (el [[Tractat de Chambord]]) repartint-se el [[regne de Nàpols]], adjudicant-se el francès les províncies de Labor i el Abruz, amb els títols de rei de [[Nàpols]] i de [[Regne de Jerusalem|Jerusalem]] i Ferran la resta, amb el títol de duc de Pulla i de [[Calàbria]]. Coincideix l'acord reservat amb una petició de suport de [[Venècia]], ja que la seva plaça a [[Modon]] ([[Grècia]]), estava essent atacada pels turcs. Per part espanyola es prepara a [[Màlaga]] una armada de 60 veles que transportava 8.000 homes d'infanteria i cavalleria, que mana Gonzalo Fernández de Córdoba com a capità general de mar i terra. Després d'una penosa travessia en què va escassejar l'aigua, morint alguns homes i molts cavallers, arriben les naus a [[Messina]]. A [[Messina]] s'uneixen a l'expedició uns 2.000 soldats espanyols que s'havien quedat en [[Itàlia]] a l'expedició anterior, i diverses naus biscaïnes, entre les que és de suposar que estava la de Pere Navarro. El [[27 de setembre]] es fan a la mar, arriben el [[2 d'octubre]] a temps per socórrer Candia. S'uneix a l'expedició la flota veneciana i dues carraques franceses amb 800 homes. Pacten prendre [[Cefalònia]], prenent-la després de 40 dies. Tornen a [[Sicília]] amb moltes penalitats i alguns motins degut a les penúries.
El [[1501]] el Papa fa públic l'acord secret entre [[França]] i [[Espanya]]. Els francesos ocupen la seva part amb 20.000 homes, trobant-se resistència només a [[Capua]]. [[Ferran II d'Aragó|Ferran]] ordena al Gran Capità ocupar la seva part, però a [[Tàrent]] troba resistència al seu avanç. La plaça està ben fortificada i defensada, per la qual cosa s'estableix el setge terrestre i el bloqueig naval, apressant [[Juan de Lezcano]] una nau amb artilleria i municions per la plaça. Davant la impossibilitat de fer-ho per mar, degut a les forts defenses, es passen per terra 20 caravel·les a la baia interior de [[Tàrent]], i s'ataca a la plaça per on no te defenses. Així, el [[1502]], [[Tàrent]] es rendeix al Gran Capità, amb lo que els espanyols i francesos han ocupat cadascú la seva part. De bon començament es produïren disputes entre els espanyols i els francesos pel repartiment de Nàpols, que desemboquen en la reobertura de les hostilitats. La superioritat francesa obliga a Fernández de Córdoba a utilitzar el seu enginy com estrateg, concentrant-se en la defensa de les places fortes a l'espera de reforços. El Gran Capità va derrotar a la [[batalla de Cerinyola]] a l'exèrcit dirigit pel duc de Nemours, que va morir en combat ([[1503]]), i es va apoderar de tot el regne. [[Lluís XII]] va enviar un nou exèrcit, que va ser igualment vençut a la costa del [[Grella]] ([[28 de desembre|28]]-[[29 de desembre]] de [[1503]]), i els francesos van haver de cedir la plaça forta de [[Gaeta]] i deixar el camp lliure als espanyols. Acabada la guerra, en [[1807]] el Gran Capità fou destituït, acusat de malversació de cabals.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Luciano Tambella |nom=Franco |títol=Redes de poder en el Sur de Italia en 1507 |url= |llengua=castellà |editorial=Revista Chilena de Estudios Medievales |data=Desembre de 2014 |pàgines=82 |isbn=}}</ref>
== Nord d'Àfrica ==
| |||