Messerschmitt Bf 109: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: als 1960s. Van > als 1960. Van
m Corregit: o el 1,350 > o l'1,350
Línia 122:
El primer gran redisseny va ser la sèrie E, incloent-hi la variant naval del Bf 109E i el Bf 109T (T de ''Träger'', o remolcador d'avions). El Bf 109E, o "Emil" introduí una sèrie de canvis estructurals per tal d'acomodar el motor 1.100 PS Daimler-Benz [[DB 601]], més pesat però més potent; així com un armament més pesat i augmentava la capacitat de combustible. Les darreres variants del E introduïen una raqueta al fuselatge per les bombes o per un tanc extra de combustible, i usava el motor DB 601N.<ref>Green 1980, pp. 41–45, 63–64, 76–81, 82–83.</ref> El 109E entrà en servei amb la [[Legió Còndor]] durant la darrera fase de la [[Guerra Civil Espanyola]] i va ser la variant principal usada durant l'inici de la [[II Guerra Mundial]] fins a mitjans de 1941, quan el 109F el substituí en el paper de caça a la Luftwaffe.<ref>Green 1980, pp. 38-39, 80.</ref> Vuit 109E van fabricar-se el 1946 a [[Suïssa]] per la Dornier-Werke, usant la llicència de construcció. Un novè va construir-se usant peces de recanvi.<ref>Green 1980, p. 78.</ref>
 
El segon gran redisseny durant 1939-40 donà naixement a la sèrie F. El "Friedrich" tenia un redisseny complet de les ales, el sistema de refrigeració i l'aerodinàmica del fuselatge, i portava el motor 1,175 PS DB 601N (F-1, F-2) o el l'1,350 PS DB 601E (F-3, F-4). Considerat per molts el punt d'inflexió del desenvolupament del Bf 109, la sèrie F abandonava el canó de l'ala i concentrava tot l'armament en el fusetatge frontal; dues metralladores a dalt i un únic canó de 15 ó 20mm sota el motor. Aquesta configuració va emprar-se en totes les variants següents. Diversos Bf 109F van emprar-se en les darreres etapes de la [[Batalla d'Anglaterra]] el 1940, però realment va entrar en servei durant la primera meitat de 1941, substituint el Bf109E.<ref>Prien and Rodeike 1996, pp. 9-25.</ref>
 
La sèrie G ("Gustav") va entrar a mitjans de 1942, amb les seves variants inicials (de la G-1 a la G-4) que diferien només en petits detalls del Bf 109F, principalment al portar el motor 1475 [[PS]] [[Daimler-Benz DB 605|DB 605]] més potent. Van construir-se variants estranyament numerades com els caces de gran altitud amb una cabina pressuritzada; i les variants parells eren no-presuritzades, destinades als caces bombarders. També existien variats amb un gran radi d'acció destinats al [[reconeixement fotogràfic]]. Les darreres sèries G (de la G-5 a la G-14) van ser fabricades amb un munt de variants, amb armament millorat i provisió de recanvis pre-empaquetats, coneguts com a ''Umrüst-Bausätze'', normalment contractats a i que rebien el sufix "/U". Aquests ''kits'', coneguts com a ''Rüstsätze'' també estaven disponibles per a les sèries G, però no es modificà la denominació dels avions. A inicis de 1944 els requeriments tàctics resultaren en l'addició d'un compressor d'aigua per injecció [[MW-50]] d'alt rendiment, augmentant la potència del motor a 1.800-2.000 PS (1.775-1.973 HP). A inicis de 1944 diversos G-2s, G-3s, G-4s i G-6s van ser convertits en avions d'entrenament biplaces, coneguts com a G-12. La cabina del instructor va situar-se darrere la cabina original, i ambdues anaven cobertes per una tendal allargat de vidre.<ref>Prien and Rodeike 1996, pp. 56–165.</ref>