Guerra russo-turca (1768-1774): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la pròpia Caterina > la mateixa Caterina
m Corregit: sud de [[Ucraïna > sud d'[[Ucraïna
Línia 18:
|Campanya =
}}
La '''guerra russoturca de 1768-1774''' va ser un conflicte decisiu que va establir el control rus ''de facto'' sobre el sud de d'[[Ucraïna]], fins llavors dominada per l'[[Imperi otomà]] a través del seu [[estat titella]], el [[Khanat de Crimea]]. La guerra va ser una conseqüència inesperada de la tensa relació que es vivia al [[Regne de Polònia]], on diversos nobles es van revoltar contra el govern del rei [[Estanislau II de Polònia]], antic amant i titella de l'emperadriu [[Caterina II de Rússia]]. Aquests nobles, reunits en l'anomenada [[Confederació de Bar]], atacaven les tropes russes desplegades a Polònia en suport d'Estanislau II i després es retiraven a països veïns per protegir-se de les represàlies russes.
 
El [[1768]] un grup de [[cosacs]] al servei de Rússia va perseguir una banda de confederats fins a la ciutat de [[Balta]], en l'actual [[Ucraïna]], que en aquell temps formava part del [[khanat de Crimea]], i van incendiar la ciutat. Els crimeans van acusar als cosacs de matar a diversos dels seus conciutadans, cosa que Rússia va negar, i van demanar ajuda al seu senyor, el sultà otomà [[Mustafà III]] de [[Constantinoble]]. Basant-se en això, Mustafà III va declarar la guerra a Rússia el [[25 de setembre]] de [[1768]]. Per la seva banda, Rússia es va guanyar el suport del [[Regne de la Gran Bretanya]] i dels rebels grecs, la qual cosa li garantia un accés sense problemes al [[Mar Mediterrani]] així com alguns consellers navals.