Revisió del 02:20, 8 gen 2016 modifica Docosong (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Buròcrates, Reversors, Administradors 79.202 edits m Suprimida Categoria:Llibres; Afegida Categoria:Llibres en anglès usant HotCat ← Edició anterior		Revisió del 01:05, 11 març 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: navajo]], el [[apatxe > navajo]], l'[[apatxe Edició següent →
Línia 42: Inicia el llibre assenyalant que l'explorador [[Cristòfor Colom]] va nomenar els nadius americans ''indis'' per la seva recerca de les [[Índies Orientals]]. La vida dels [[pobles indígenes d'Amèrica]] no seria la mateixa després de l'arribada de Colom al continent americà en [[1492]]. Brown descriu les diferents tribus de nadius dels Estats Units i les seves relacions amb el [[govern federal dels Estats Units]] durant els anys [[1860]]-[[1890]]. Comença amb el [[navajo]], el l'[[apatxe]] i altres tribus del [[sud-oest dels Estats Units]] que van ser desplaçats a [[Califòrnia]] i els seus voltants, colonitzats pels nord-americans d'origen europeu. Brown relata el canvi d'actituds a vegades contradictòries, tant de les autoritats dels EUA, com el [[George Armstrong Custer\|General Custer]], i els caps indis, especialment [[Geronimo]], [[Red Cloud]], [[Sitting Bull]] i [[Crazy Horse]]. Descriu els intents dels caps indis de salvar els seus pobles mitjançant la pau, la guerra o la retirada. L'última part del llibre se centra principalment en les tribus de les [[Grans Planes]] d'Amèrica del Nord, principalment [[siux]] i [[Xeiene]]. Foren els últims en ser traslladats a les [[reserva índia\|reserves índies]]. Culmina amb la [[Batalla de Little Bighorn]], la mort de [[Crazy Horse]] i [[Sitting Bull]], i la massacre a mans de l'Exèrcit dels EUA de siux desarmats a [[Wounded Knee]] (Dakota del Sud), esdeveniment que es considera que marca el final de les [[guerres índies]].

Bury My Heart at Wounded Knee: diferència entre les revisions