Dinastia jànida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: hi van haver > hi va haver |
m Corregit: davant el avanç dels > davant l'avanç dels |
||
Línia 1:
La '''dinastia jànida''', '''djànida''', '''jànides''' o '''djànides''' fou una nissaga que va governar el [[khanat de Bukharà]] del [[1599]] al [[1785]]. El seu nom derivava de ser descendents de Djan ibn Yar Muhammad de la casa de khans d'[[Àstrakhan]], per la qual cosa també fou coneguda com a '''dinastia astrakhànida''' o dels '''astrakhànides'''. Djand davant
La dinastia va continuar i es va fer més forta sota Imam Kuli Khan (1611-1650), que amb gran [[crueltat]] va imposar la pau interna i va obtenir el suport dels líders religiosos i dels caps tribals, va rebutjar als mogols de [[Xa Jahan]] que volien recuperar el país, però no va aconseguir recuperar [[Gran Khorasan]], i [[Khwarizm]] ([[Khivà]]) va trencar lligams; va abdicar el [[1650]] per fer la peregrinació a [[la Meca]]. El khanat estava llavors dividit entre el territori propi del khan, i un sub khanat pel seu hereu, que regia les províncies al sud de l'[[Amudarià]] amb seu a [[Balkh]]; el governant de Balkh fou de vegades independent de Bukharà i hi va haver conflictes i guerres entre ambdós. El principal khan fou Abd al-Aziz (1645-1681) que va tenir a ratlla als kazakhs i dzunghars al nord i als mogols al sud. Els uzbeks van esdevenir sedentaris i això va debilitar la seva força militar i al final del segle XVII van començar expedicions procedents dels uzbeks de [[Khivà]] (especialment el [[1688]]), mentre les senyories locals dels uzbeks (''biy'') s'enfortien i es van perdre la [[Vall de Ferganà]] ([[Kokand]]) i [[Badakhxan]].
| |||