Cingla: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 20:
Tradicionalment les cingles, i el [[corretjam]] en general, eren de cuir o pell, en color natural o tenyides de negre. Al principi es duia una sola cingla, de través, anomenada [[bandolera]], amb la cartutxera penjant sobre la cuixa (a l'altra espatlla es podia dur un [[baldric]]). En el període de les guerres revolucionàries i napoleòniques s'imposà el sistema de dues cingles travessades sobre el pit. A mitjan segle XIX, quan la [[casaca]] és substituïda per la [[guerrera]] i aquesta es combina amb [[cinturó]], apareix el sistema de dues cingles dutes verticalment, unides per l'esquena en forma de X o de Y i connectades al cinturó per davant, directament o mitjançant les cartutxeres (pel sistema de ganxos pinçats en anelles, al més sovint). Això permetia de dur de dues a quatre cartutxeres, generalment en posició frontal. El nou sistema anà generalitzant-se progressivament; predominant pels volts de 1900, és la base dels sistemes actuals.
 
El 1908 l'exèrcit britànic revolucionà el camp de l'equipament militar en substituir el cuir pel cordócotó premsat (''webbing''), un teixit de malla elàstica, en el color de l'uniforme, que resultava molt més pràctic i barat, i amb el qual tot l'equipament anava connectat, de manera que podia posar-se i treure's ràpidament, com si fos una sola peça. A partir de la segona postguerra mundial la pràctica totalitat d'exèrcits del món adoptaren corretjams en teixit de cordó premsat (''webbing''), el qual forma la base dels usats actualment. En aquests corretjams de cordócotó premsat, la connexió entre els elements acostuma de fer-se mitjançant sivelles (sistema britànic) o bé mitjançant ganxos pinçats en ullets (sistema estatunidenc).
 
Avui dia les cingles de cuir o pell només s'usen en desfilades i amb l'uniforme de gala, sigui en color natural, en negre o en blanc.