Juno: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com ''Kalendaris > com a ''Kalendaris |
m →Juno i Hèrcules: enllaç |
||
Línia 72:
[[Janus (mitologia)|Janus]], com a guardià de les portes que connecten el cel i la terra, té relació amb Juno, protectora de tots els inicis, invocava cada dia primer de mes. En el ritu de la lluna nova se'ls esmentava junts.{{sfn|Schilling|1992|p=116}}<ref> Pau Diaca, p. 49</ref>El ''Tigillum Sororium'' era un ritual sagrat de la família [[Gens Horàcia|Horatia]] que amb el temps va passar a fer-se'n càrrec l'estat.<ref>[[Titus Livi]] "Ab Urbe condita" I 26, 13</ref> En aquest culte ''Janus Curiatius'' estava associat a ''Juno Sororia''. Cadascun d'ells tenia un altar, l'un de cara l'altre, al passeig darrere el ''Tigillum Sororium''. Es tractava d'una construcció molt senzilla, només una obertura entre dos pilars. Era una cerimònia de purificació per expiar els pecats de [[gens Horàcia|Publius Horatius]] per haver matat la seva germana, en no acceptar el seu matrimoni amb un home de la família dels Curiacis.<ref>G. Dumézil:''"Les Horaces et les Curiaces"'', París 1942</ref>M.Renard va suggerir que potser en un principi Jano era el marit de Juno, però més endavant es va confondre amb Júpiter, per fer aquesta hipòtesi es va basar en els epítets compartits per tots dos, tema ja esmentat per Ovidi.<ref>Ovidi ''Metamorfosis'' XIV 778-804;Capdeville "Les epithets cultelles de Janus" pàg. 428</ref>
===Juno i Hèrcules===
La deessa i l'heroi grec són esmentats junts en una inscripció trobada a les ruïnes del temple d'Hèrcules a [[Lanuvium]], el culte del qual va ser posterior al de ''Juno Sospita''.<ref>; R. A. Lanciani:''"Storia degli scavi"'', Roma 1902-1912 III pàg. 22 i 31</ref>La ''feria''(diada) de la deessa coincideix amb el ''Natalis Herculis'', el qual es commemorava amb jocs al circ. Segons creu Bayet, Juno i Hèrcules supervisaven [[Pilumnus (mitologia)|Pilumnus]]{{efn|Déu que va ensenyar la humanitat a moldre el gra.}} i Picumnus{{efn|Déu germà de Pilumnus, protector dels nens.}} en la seva funció de déus tutelars dels nounats per la seva relació amb la fertilitat. A Roma i a la ciutat de [[Túsculum]] el culte de ''Juno Lucina'' i el d'Hèrcules anaven lligats.<ref>J. Bayet :''"Herclé etrusque. Critique des principaux monuments relatifs à l' Herclé etrusque"''. París 1926 pàg. 388</ref>Però el lligam es fa més evident com més al sud de la península Itàlica, d'avantpassats grecs, on Juno adquireix els atributs lligats a la guerra propis d'[[Hera]] i s'acaba identificant amb aquesta; mentre que a la zona d'influència etrusca corria una llegenda en què Juno alletava a un Hèrcules adult per recobrar-li les forces.<ref>J. Bayet:''"Herclé etrusque. Critique des principaux monuments relatifs à l' Herclé etrusque"''. París 1926 pàg. 150-154; W. Deonna:''"Deux études de symboliqe religieuse. I La legende de Pero et Micon et l'allaitment symbolique,"'' Col·lecció Latomus 18, Bruxelles 1955 pàg. 15 i seg.; M. Renard:''"Hercule allaité par Junon"'' Col·lecció Latomus 70 Bruxelles 1964 pàg. 611-618.</ref>
===Juno i Genius===
Segons Kurt Latte, Juno podria haver sorgit com una versió femenina de [[Genius]] una deïtat tutelar individual.<ref>Roscher Lexicon s. v. Iunones; W. Hastings:''"Sebin Encyclopedia of Religion and Ethics Edinborough"'' 1913 s. v. Family pàg. 797</ref>{{sfn|Latte|1960|p=105}}Per a fonamentar aquesta teoria es basa en el sacrifici de dos anyells fet pels [[Arvales|Fratres Arvales]], potser un per a Genius i l'altre per a Juno. <br>Es creia que el ''genius'' residia al front de cada home,<ref>Varró ''Lingua Latina'' V 69</ref> mentre que la deessa Juno estava a les celles de cada dona, i en algunes versions en les celles de tothom sense teir en compte el sexe.<ref>Paulus ex Festo p. 403 L 2nd</ref><ref>G. Dumézil : It. tr. p. 263</ref>
| |||