Sonets de Shakespeare: diferència entre les revisions

Els sonets de Shakespeare han causat una fascinaciófascinacio inacabable versverso la biografia de l'autor, perquè sembla que és l'únic treball en què el poeta parla amb veu pròpia. "No menyspreïs el sonet", va escriure el poeta [[William Wordsworth]] uns segles més tard: "Amb aquesta clau, Shakespeare va obrir el seu cor". Els sonets es consideren l’obra en què la relació entre la seva creació literària i la seva biografia és més estreta. Segons Bate i Rasmussen, però, no hi ha raons intrínseques per les quals un sonet —una forma poètica altament artificiosa— no fos una actuació dramàtica tal com eren les obres teatrals. Es podria argumentar perfectament que per a un poeta isabelí (de l'època del regnat d'[[Elisabet I d'Anglaterra|Elisabet I]]) crear a corre-cuita una sèrie de sonets era una mena d'exercici, una prova de traça artística comparable al treball d'un compositor que escriu un grapat de variacions sobre un tema musical. Si Shakespeare va poder imaginar [[Hamlet]], [[Romeu i Julieta|Romeu]] i [[La nit de reis|Viola]], bé hauria pogut també inventar la "trama" i els "personatges" dels sonets. [[Robert Browning]], que coneixia millor els hàbits i les convencions del Renaixement, l'art de la persona poètica i de jugar a adoptar un paper, va respondre a Wordsworth: "Si ho va fer [obrir-nos el cor], no es va portar com Shakespeare!". Segons Bate i Rasmussen, potser és millor llegir-los com a assajos de l'art de Shakespeare, demostracions de la seva aparent facilitat verbal.<ref name=Complet_works>William Shakespeare: ''Complet works''; Edited by Joanthan Bate and Eric Rasmussen (The Royal Shakespeare Company, Ed. Macmillan, 2007.</ref>