Revisió del 14:10, 5 ago 2013 modifica Lohen11 (discussió \| contribucions) Administradors 190.663 edits m Revertides les edicions de 62.37.74.241 (discussió) a l'última versió de Pere prlpz ← Edició anterior		Revisió del 17:17, 11 març 2016 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.135 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: La '''rima assonant''' és aquella en què a partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics dels [[vers]]os.<ref>{{ref-llibre\|títol=Introducció a l'estilística llatina \|nom = Jordi \|cognom = Avilès \|editorial = Universita de Barcelona\|loc = Barcelona\|pàgina = 141\|isbn = 9788447536849}}</ref>▼ ~~{{FR\|data=novembre de 2012}}~~ ▲La '''rima assonant''' és aquella en què a partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics dels [[vers]]os. Exemple del poema ''Plorar'' de [[Gabriel Ferrater]] extret del llibre ''Teoria dels cossos:<ref>{{ref-llibre\|títol =Teoria dels cossos\|volum = vol. 10 de ''El Ventall de la poesia'' \|nom = Gabriel\| cognom = Ferrater \|enllaçautor = Gabriel Ferrater \|edició = 2a ed.\|editorial = Empúries \|data =1989\|pàgines = 109 isbn = 9788475961934}}</ref> ~~Exemple (del poema ''Plorar'' de [[Gabriel Ferrater]]):~~ :''Si s'allunya i no et m'''i'''r'''a''', Linha 8 ⟶ 7: :''de plorar què en traur'''ie'''s? :''Si et sent, neci, riur'''à'''.'' ~~Noteu que aquest~~Aquest exemple només rima en [[català oriental]] (Gabriel Ferrater era de [[Reus]]), en què es pronuncien igual la ''a'' de ''mira'' i la ''e'' de ''trauries''. == Referències == {{Referències}} ~~<references />~~ ~~{{esborrany de poesia}}~~ {{ORDENA:Rima Assonant}} [[Categoria:Rimes]]

Rima assonant: diferència entre les revisions