Mont Nemrut: diferència entre les revisions

El '''Montmont Nemrut''' (o '''Nemrut Dağı''' {{tr}}; '''Նեմրութ (լեռ)''' {{hy}}; '''Çiyayê Nemrûdê''' {{ku}}) és una muntanya de 2.134 metres (7,001 peus) d'altitud del sud-oest de [[Turquia]], destacable per una sèrie de grans estàtues erigides al seu cim al voltant del que se suposa que és una tomba reial del primer segle abans de CristaC.

La muntanya se situa a 40 km (25 mi) al nord de [[Kahta]], a prop de la ciutat d'[[Adıyaman]]. L'any 62 abans de CristaC, el rei [[Antíoc I de Commagena]] va fer construir al cim de la muntanya una tomba- santuari flanquejada per enormes estàtues de 8–9 m (26-30 peus) d'alçada, representacions de si mateix, dos lleons, dues àligues i diversos déus de les mitologíesmitologies [[mitologia grega|grega]], [[mitologia armènia|armènia]] i [[mitologia iraniana|iraniana]], com [[Hèracles]] - [[Vahagn]], [[Zeus]] - [[Aramazd]] o [[Oromasdes]] (associat amb el déu iranià [[Ahura Mazda]]), [[Tique]] i [[Apol·lo]] - [[Mitra]]. Aquestes estàtues mostraven les divinitats assegudes, amb inscripcions dels seus noms respectius. Amb el temps, els caps de les estàtues han estat davallats de la seva posició originaloriginària, mostrant-se actualment escampats per terra.

Les mostres visibles de danys que s'observen als caps (en particular, als nassos) suggereixen que probablement van ésserser deliberadament enderrocats pels seguidors del moviment [[Iconoclàstia|iconoclasta]]. Les estàtues no han estat restablertes a les seves posicions originalsoriginàries. El lloc també conserva diverses lloses de pedra amb figures en baix relleu que es pensa que formaven un gran [[fris]]. Aquestes lloses mostren avantpassats d'[[Antíoc I de Commagena|Antíoc]], d'orígens [[grec]] i [[persa]].

La terrassa occidental conté una gran llosa amb un lleó que mostra la disposició de les estrelles i els planetes [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] i [[Mart (planeta)|Mart]] el dia 7 de juliol de l'any 62 aC. Això podria ésserser una indicació de quan es va iniciar la construcció d'aquest monument. La part oriental està força ben conservada, amb diverses capes de roca i un corriol que segueix la base de la muntanya i que mostra proves d'haver estat un passadís fortificat que connectava les dues terrasses (est i oest). Es pensa que aquest monument podria haver tingut un paper important en cerimònies religioses, motivat per la seva vinculació astronòmica, i, alhora religiosa.

La disposició especial d'aquestes estàtues es coneix pel terme [[Hierotesió|''hierotesió'']]. S'han trobat configuracions similars a [[Arsameia del riu Nimfeus]], a l'Hierotesióhierotesió del pare d'Antíoc, [[Mitridates I de Commagena]].

Aquesta terrassa va ésserser utilitzada com a punt de trobada dels pelegrins que pujaven pels diferents camins existents als vessants de la muntanya. Les estàtues colossals d'un lleó i d'una àliga flanquejaven l'entrada. Malauradament, aquesta és la més malmesa de les tres terrasses.

Presentava cinc estàtues colossals de figures assegudes de 9 metres d'alturaalçària. Actualment els caps es mostren escampats als seus peus. Es representava el sobirà Antíoc I amb la deessadea de la sort [[Tique]], [[Zeus]] - [[Oromasdes]] (pare dels déus de les mitologies grega i romana), [[Apol·lo]] - [[Mitra]], [[Helios|Hèlios]] - [[Hermes]] i [[Hèracles]] - [[Artagnes]] - [[Mart (déu)|Mart]]. Als dos extrems extrems, s'ubicaven el lleó i l'àliga, símbols de la dinastia reial [[Commagena]].

Una llosa representa l'anomenat ''lleó astral'', considerat un dels més antics horòscops del món, i d'interpretació incerta: hi ha estudiosos que pensen que commemora l'ascensió al tron ​​d'Antíoc I o bé el seu aniversari o la data de la fundació del lloc. El que és cert és que indica el [[6 de juliol]] del [[61 aC]], o bé del [[62 aC]].

Darrere de les bases de les estàtues, numerades amb lletres romanes, hi ha un text en grec que expressa la voluntat d'Antíoc I d'ésserde ser enterrat en aquest lloc, així com els ritus duts a terme en honor seu.

En ésserser derrotat l'[[Imperi selèucida]] pels romans el 190 aC aen la [[Batalla de Magnèsia]], va començar la seva decadència i la divisió del seu territori en diversos estats. El regneRegne de [[Commagena]] va ésserser una nació selèucida successora que va ocupar un territori entre les [[Muntanyesmuntanyes del Taure]] i el riu [[Eufrates]]. L'estat de [[Commagena]] aplegava un ampli ventall de cultures que va permetre al seu líder Antíoc I, des del 62 aC al 38 aC, dur a terme un projecte religiós peculiar, vinculat a la seva dinastia, i en el qual s'inclou no noméssols divinitats gregues i perses, sinó que també es divinitza alel mateix monarca i a la seva família. Aquest impuls religiós va obeir probablement a la voluntat d'Antíoc per unificar el seu regne multiètnic i reforçar l'autoritat de la seva dinastia.

Antíoc va impulsar aquests cultes com a via per assolir la felicitat i la salvació del seu poble. Molts dels monuments del Montmont Nemrut són ruïnes del culte imperial de Commagena. L'àrea més important del culte era la tomba d'Antíoc I, decorada amb estàtues colossals de pedra calcària. Malgrat que el culte imperial no va prosperar gaire després de la desaparició d'Antíoc, altres successors seus van fer construir les seves pròpies tombes també al Montmont Nemrut. La muntanya roman coberta de neu durant aproximandament la meitat de l'any, factor que ha ajudat a l'erosió dels seus monuments i al seu estat actual de ruïna.

L'enclavament va ésserser excavat el 1881 per Karl Sester, un [[enginyer]] [[alemany]] encarregat de l'avaluació de les rutes de transport dels [[otomans]]. Les excavacions posteriors no han pogut revelar la ubicació precisa de la tomba d'Antíoc, encara que es creu que Nemrut és el lloc veritable del seu enterrament. Les estàtues, totes ''decapitades'', no han estat restaurades al seu estat originaloriginari.

El 1987, el Montmont Nemrut va ésserser declarat [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]]. Els turistes acostumen a visitar Nemrut entre els mesos d'abril i d'octubre. La propera ciutat de d'[[Adıyaman]] és un bon lloc des d'on accedir al monument amb cotxe o autobús, i fins i tot es pot visitar des d'allà enamb helicòpter. També hi ha visites nocturnes des de [[Malatya]] o [[Kahta]]. El Montmont Nemrut forma partepart d'una zona geogràfica anomenada [[Altiplà d'Armènia|''altiplà d'Armènia'']].

* [[Ciutats de l'antic Orient Mitjà]].

* [[Deïtat|Déus]].

* [[Llista dels més grans monòlits del món]].

* [http://www.nemrud.nl/ İnternational Nemrud Foundation] {{en}}.

* [http://www.nemrut.org.tr/ Commagene Nemrut Conservation and Development Programme] {{tr}}.