Església Catòlica Romana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 48:
== Orígens i finalitats ==
{{Article principal|Història de l'Església Catòlica}}
[[Fitxer:Christ Handing the Keys to St. Peter by Pietro Perugino.jpg|thumbnail|dreta| 250px|Fresc (1481-1482) de [[Pietro Perugino]] a la [[Capella Sixtina]], mostrant a [[Jesús]] donant les [[claus del cel]] a [[santSant Pere]].]]
 
Segons la doctrina catòlica, l'Església va ser fundada per Jesús.<ref name="Kreeft98O">Kreeft, p. 98.</ref> "La raó fonamental per a ser catòlic és el fet històric que l'Església Catòlica va ser fundada per Crist, va ser la invenció de Déu, no de l'home ... Com el Pare li va donar autoritat a Crist,<ref>Jn 5:22; Mt 28:18-20</ref> Crist va transmetre als seus apòstols,<ref>Lc 10:16</ref> i va passar als successors que designi com a bisbes.<ref name="LumenChapt3"/><ref>{{ref-web|cognom= Vatican Council I|títol=Dogmatic Constitution Pastor aeternus on the Church of Christ|obra=|editor=EWTN|data= 1996| url =http://www.ewtn.com/faith/teachings/papae1.htm|consulta=24 de novembre de 2009 }}</ref> El Nou Testament registra el seu nomenament dels dotze apòstols i donar-los autoritat per continuar el seu treball.<ref name="Kreeft98O"/> Un d'ells, Simó Pere, es va fer al seu cap quan Jesús va proclamar "sobre aquesta roca edificaré la meva església ... jo et donaré les claus del Regne del cel ...".<ref name="Matthew"/><ref name="LumenChapt3">{{ref-web|cognom= Paul VI|nom=Pope|títol=Lumen Gentium|editor=Libreria Editrice Vaticana|data=1964|url =http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19641121_lumen-gentium_en.html|consulta= 19 novembre 2009}}</ref><ref>{{ref-web|cognom=First Vatican Council|títol= Pastor aeternus|editor= EWTN|data=18 de juliol de 1870|url = http://www.ewtn.com/faith/teachings/papae1.htm|consulta=20 de novembre de 2009 }}</ref><ref name="SandSp1">Duffy, p. 1.</ref><ref name="OneFaith46"/> En el punt de vista catòlic, la vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols en un esdeveniment conegut com a Pentecosta va marcar el començament de l'Església i tots els bisbes degudament consagrat des de llavors són considerats els successors dels apòstols.<ref name="LumenChapt3"/><ref name="OneFaith46">Barry, p. 46. "Jesús va confiar a la seva Església als seus apòstols, els seus líders elegits que havia format en la fe ... els va assegurar que l'Esperit Sant sempre estaria amb ells ... Jesús digué als seus apòstols "Tot el poder en el cel i la terra s'ha donat a mi. Per tant, id, i feu deixebles a tots els pobles ... ensenyant-los a guardar tot el que us he manat. I vet aquí que jo estic amb vosaltres tots els dies fins al final de l'època. Mateu 28: 18-20 Amb la vinguda de l'Esperit Sant en la [[Pentecosta]], l'Església va entrar en el món. L'Església era llavors, com ara, el signe visible de la tasca contínua de Crist en el món. Jesús havia lliurat els papers de lideratge i servei a la seva comunitat a Pere i als altres apòstols."</ref> La narració tradicional llocs de Pere a Roma, on va fundar una església i va servir com el primer bisbe de la Seu de Roma, més tard Linus consagrar com el seu successor, començant així la línia dels Papes.<ref name="Franzen17">Franzen pp. 17-18</ref><ref name="Orlandis11"/>
 
Els elements d'aquest relat tradicional d'acord amb l'evidència històrica supervivent que inclou els escrits de [[Pau de Tars]], diversos primers Pares de l'Església (entre ells el papa Climent I),<ref name="Eberhardt">Eberhardt, p. 60</ref> i algunes evidències arqueològiques.<ref name="Franzen17"/> El consens dels experts general és que el relat de Mateu de jesúsJesús posada{{què}} en marxa de PeterPere és l'únic autèntic.<ref>Daniel William O'Connor. "Saint Peter the Apostle." Encyclopædia Britannica. 2009. Encyclopædia Britannica Online. 27 Nov. 2009 {{ref-web |url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/453832/Saint-Peter-the-Apostle|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Alguns historiadors afirmen que el cristianisme de l'Església Catòlica es remunta a la consagració de Jesús de PedroPere,<ref name="Orlandis11">Orlandis, p. 11</ref><ref name="Vidmar39">Vidmar, p. 39-40</ref> alguns que Jesús no va fundar una església en la seva vida, però ofereix un marc de creences,<ref>Kung, pp. 4-5</ref> mentre que altres no fan un judici sobre si l'Església va ser fundada per Jesús, sinó d'acord amb l'opinió tradicional que el papat es va originar amb PeterPere. Aquests afirmen que Roma no hi pot haver tingut un bisbe fins després de l'edat apostòlica i suggerir l'oficina papal pot haver estat sobreposat per la narració tradicional a l'Església primitiva,<ref name="Bokenkotter30">Bokenkotter, p. 30</ref><ref>Kelly, p. 6</ref> encara que alguns reconeixen que l'oficina papal efectivament havia sorgit per la Dècada del 150 a mitjans.<ref name="SandSp7">Duffy, p. 7.</ref><ref name="SandSpaperback13">Duffy, paperback edition p. 13.</ref>
 
L'Església creu que la seva missió es basa en el mandat de Jesús als seus seguidors per propagar la fe en tot el món:<ref name="Norman11">Norman, p. 11.</ref> "Per tant, aneu i feu deixebles a totes les nacions, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant, ensenyant-los a observar tot el que jo us he manat, i heus aquí jo estic amb vosaltres cada dia fins a la fi de l'època."<ref>Mateu, 28:19–20</ref><ref>{{ref-web|cognom=Paragraph number 849|títol=Catechism of the Catholic Church|editor= Libreria Editrice Vaticana|any= 1994| url = http://www.vatican.va/archive/catechism/p123a9p3.htm#IV| dateformat=dmy|consulta=8 de febrer de 2008}}</ref><ref name="Norman12">Norman, p. 12.</ref> El Papa Benedict[[Benet XVI]] resumeix aquesta missió com una triple responsabilitat de proclamar la paraula de Déu, celebrar els sagraments i l'exercici de la caritat.<ref name="DeusCE">{{ref-web|cognom= Benedict XVI|nom=Pope|títol=Deus Caritas Est|editor=Vatican|any=2005| url =http://www.vatican.va/holy_father/benedict_xvi/encyclicals/documents/hf_ben-xvi_enc_20051225_deus-caritas-est_en.html|dateformat=dmy|consulta=6 de maig de 2008}}</ref> Com a part del seu ministeri de la caritat, l'Església dirigeix els organismes de tot el món, com ara Caritas Internationalis, les subsidiàries nacionals inclouen CAFOD i Catholic Relief Services. Altres institucions inclouen escoles catòliques, les universitats catòliques, Caridades Catòliques, la Societat de Sant Vicenç de Paül, Trobada Matrimonial, hospitals, orfenats, asils d'ancians, albergs per indigents, així com els ministeris als pobres, les famílies, els ancians, les víctimes de la SIDA, i embarassades i dones maltractades.<ref name="OneFaith98" />
 
== Organització ==