Diferència entre revisions de la pàgina «Isadora Duncan»

m
Corregit: potser al [[expressionisme > potser a l'[[expressionisme
m (Corregit: entorn a herois i > entorn d'herois i)
m (Corregit: potser al [[expressionisme > potser a l'[[expressionisme)
Durant la seva etapa londinenca, Isadora, sempre inquieta i autodidacta, passa llargues hores al [[Museu Britànic]]. Li fascinen les expressions artístiques de la [[Grècia clàssica]] i, especialment, els gots decorats amb figures de ballarines. D'aquestes, adoptarà alguns elements característics de la seva dansa, com inclinar la testa cap enrere com les bacants.
 
És en aquesta època quan comença a consolidar-se l'estil únic d'Isadora. Es tracta d'una dansa molt allunyada dels patrons clàssics coneguts fins aleshores, que incorpora escenificacions i moviments que tenien més a veure amb una visió filosòfica de la vida lligada potser ala l'[[expressionisme]] (línia de pensament artístic incipient en aquella època) i, per tant, a una recerca de l'essència de l'art que només pot procedir de l'interior.
 
Isadora era plenament conscient que el seu estil suposava una ruptura radical amb la dansa clàssica i, en aquest sentit, es veia a ella mateixa com una revolucionària precursora en un context artístic de revisió generalitzada dels valors antics. Alhora que el seu estil s'anava consolidant, Isadora estudiava en profunditat la dansa i la literatura antigues a través dels museus, particularment el [[Louvre]] de [[París]], la ''[[National Gallery de Londres]]'' i el [[Museu Rodin]]. A més tenia alumnes que seguien el seu estil, entre aquestes hi havia a més d'altres la francesa [[Jeanne Ronsay]].<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 52, pàg. 273'' (ISBN 84 239-4552-9)</ref>
1.123.794

modificacions