Artau II de Pallars Sobirà: diferència entre les revisions

Pel que sembla, però, el comte de Pallars Jussà no ho tingué fàcil. La guerra durava molt, els comtats es desgastaven, i la crida a la conquesta del [[Al-Àndalus|Islam]] va despertar les ànsies dels comtes i nobles per a una solució definitiva.<ref name=":1" /> La guerra civil del Pallars es va acabar definitivament a partir als anys 1094-1095, amb tot de pactes i convinences on el territori és equilibrat i es defineixen les respectives jurisdiccions. D'aquesta manera els comtats de [[Comtat de Pallars Sobirà|Pallars Sobirà]] i [[Comtat de Pallars Jussà|Pallars Jussà]] se separen finalment ''de facto'' i ''de iure''. Els comtes es prometen ajut i defensa mutus, i no construir fortaleses fora dels dominis respectius. Ramon, en agraïment per una gran donació de castells feta per Artau a les negociacions, li donà en feu els preats castells de [[Castell de Mur (castell)|Mur]] i [[Castell de Llimiana|Llimiana]], fent-se Artau un dels seus homes.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Pladevall i Font|nom = Antoni|títol = Catalunya Romànica: Vol.XV El Pallars|url = |edició = |llengua = Català|data = 1993|editorial = Enciclopèdia Catalana|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = 848519456X}}</ref>

 

 

És molt possible que, amb la pau, Artau pogués invertir les riqueses de les campanyes en la construcció i renovació d'algunes de les esglésies del comtat al [[romànic]], que comencen a sorgir en abundància en aquests moments per tot el Pallars Sobirà.<ref name=":0" />