Diferència entre revisions de la pàgina «Dinastia otoniana»

m
Corregit: Imperi al haver > Imperi en haver
m (Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.)
m (Corregit: Imperi al haver > Imperi en haver)
Els governants Otonians també es consideren com la primera dinastia del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], com successors de la [[Dinastia Carolíngia]] i de [[Carlemany]], que és comunament vist com el fundador original d'un nou [[Regne Franc]] successor de l'[[imperi Romà]].
 
Tot i no haver estat mai [[emperador d'Occident|Emperador]], [[Enric I d'Alemanya|Enric I l'Ocellaire]], [[Duc de Saxònia]] impulsa l'accés de la seva dinastia a l'Imperi alen haver unificat els diferents pobles germànics sota un únic rei, llegat que recau en el seu fill [[Otó I, emperador romanogermànic|Otó el Gran]] qui si que és nomenat Emperador i, com a tal és el successor de la [[dinastia Carolíngia]].
Des d'Otó I la majoria dels reis alemanys també eren coronats [[Emperador d'Occident|Emperadors Romanogermànics]]. Sota el regnat dels governants Otonians, el regne de [[França oriental|Franc Oriental]] esdevé finalment el regne d'[[Alemanya]] amb la unificació dels ducats de [[Ducat de Lorena|Lorena]], [[Ducat de Saxònia|Saxònia]], [[Ducat de Francònia|Francònia]], [[Ducat de Suàbia|Suàbia]], [[Turíngia]] i [[Ducat de Baviera|Baviera]] en un imperi ara conclòs. També la identificació d'Alemanya amb el [[Sacre Imperi Romanogermànic]], que dominarà la història alemanya fins a 1806, començà amb la coronació de [[Otó I, emperador romanogermànic|Otó I el Gran]] a Roma en [[962]]. No obstant això, la projectada restauració de l'Imperi Romà decauria més tard sota el regnat d'[[Otó III del Sacre Imperi Romanogermànic|Otó III]].
 
1.154.876

modificacions