Taron: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el propi llac > el mateix llac |
m Corregit: país al hereu legítim > país a l'hereu legítim |
||
Línia 5:
El [[895]] va morir David i el poder va passar al seu nebot Gurgen, fill d'Aixot de Taron, en circumstàncies poc clares, ja que Aixot fill de David, casat amb una néta del rei Aixot I el gran, filla de Shahpuh, també apareix com a príncep, però finalment es va exiliar i establir a Constantinoble.
Gurgen va morir en la lluita contra l'emir de [[Diyar Bakr]], [[Ahmed ben Isa ben Shaikh]] al-Shaybani que va annexar Taron el [[897]]. El rei d'Armènia [[Sembat I el màrtir]] va demanar a l'emir de retornar el país
La dinastia estava representada per Gregorigos, fill de Thornik (germà petit de David Arkaiq), que es creu que va derrotar a Aixot el pretenent i el va empresonar. Perquè Aixot no fos lliurat als àrabs, el rei armeni va demanar la mediació del emperador Lleó VI que va enviar com a negociador a [[protospatari]] Constantí fill de Lips. Es va assegurar que Aixot no seria lliurat als àrabs i Constantí es va emportar com a ostatge un altre Aixot, fill de Grigorigos (Krikorikos en grec). El jove Aixot va rebre a [[Constantinoble]] el títol de protospatari i se'l va deixar tornar aviat al Taron. El germà de Grigorigos, Aponagem, fou enviat com a ostatge a la cort bizantina i també fou nomenat protospatari. Llavors Grigorigos va anar a la cort bizantina i fou nomenat ''magistros'' i estrateg de Taron i se li va donar un palau a la capital i una renda, però el taronita el va canviar per un domini a la província de [[Keltzene]]. De tornada al Taron, Aponagem va tornar a la cort bizantina i fou nomenat patrici i es va casar amb la filla del ambaixador protopastari Constantí. Més tard Aixot el jove va tornar a la cort i fou nomenat també patrici de Taron.
| |||