Muhammad Yakub Beg: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: constància de que pogués > constància que pogués |
m Corregit: unir al home fort > unir a l'home fort |
||
Línia 3:
'''Muhammad Yakub Beg''' conegut només com a '''Yakub Beg''' (Pixkent, [[1820]]/[[1826]]-[[1877]]) fou sobirà de [[Kashghària]] del [[1865]] al 1877.
Va néixer a [[Pixkent]] ([[Pishkend]]) prop de [[Taixkent]] fill de Pir Muhammad Mirza un autoproclamat descendent dels [[timúrides]], originari del [[Karatigin]], que va ser [[cadi]] a Kurama i es va instal·lar a Pixkent el 1818. Destinat a ser mulla, finalment per influència el seu cunyat Nur Muhammad Khan, governador de Taixkent, va entrar a l'exèrcit del [[khanat de Kokand|khan de Kokand]]; el 1845 amb el rang de ''kashbegi'' fou encarregat de la defensa d'Ak Masjid. Allí es va casar amb una dona [[quiptxaq]] de Juelik que li va donar el seu primer fill Beg Kuli Beg (nascut el 1848). El 1853 va haver d'abandonar Ak Masjid davant els russos; el 1864 era defensor de Čimkend ([[Tximkent]]) quan altre cop es va haver de retirar davant els russos; va arribar amb les seves forces a Taixkent on es va unir
El 1870 Yakub va derrotar als [[dungans]] (xinesos musulmans turquitzats) als que va expulsar d'[[Urumchi]], controlant així la major part del Turquestan oriental excepte la vall del [[riu Ili]] ocupada per Rússia aquell mateix any. La seva administració es va basar amb la [[xaria]] (de manera estricta) i el seu exèrcit fou eficaç. Yakub basava bona part del seu poder en els seus parents i amics de Kokand; només el khoja Hakim Khan i Niyaz Beg de Khotan es van apartar d'aquesta classificació; al final de l'estat però, els dos van abandonar el vaixell i es van disputar el poder. Va concloure tractats comercials amb [[Rússia]] (1872) i [[Gran Bretanya]] (1873), i fou reconegut per l'[[Imperi Otomà]] (la bandera del qual va adoptar) com emir de Kashghària, rebent una limitada ajuda militar.
|