Diferència entre revisions de la pàgina «Alfred Milner»

Sense canvi de mida ,  fa 4 anys
m
Corregit: estables al imposar > estables en imposar
m (Corregit: es remuntaves a > es remuntaven a)
m (Corregit: estables al imposar > estables en imposar)
Mentre que la diplomàcia de 1899 i la conducció de la guerra havien causat un gran canvi en l'actitud del partit Liberal a Anglaterra vers Lord Milner, de qui un preeminent parlamentari, [[Leonard Courtney]], l'arribà a titllar de ''ment perduda''. S'organitzà una violenta agitació per la seva remoció, a la que s'uní el líder del Partit Liberal, [[Henry Campbell-Bannerman]], tot i que sense èxit i a l'agost Milner tornà a Sud-àfrica amb la titànica tasca de remodelar l'administració. A les negociacions de pau s'associà amb [[Herbert Kitchener|Lord Kitchener]], i els termes de la rendició, signada a Pretòria el 31 de maig de 1902, van ser esbossats per ell. En reconeixement als seus serveis, l'1 de juny va ser fet '''Vescomte Milner''' de Saint James al Comtat de Londres i de Ciutat del Cap a la Colònia del Cap.<ref>[[London Gazette]], num.27455 del 18 de juliol de 1902</ref> Per aquella època es va fer membre del [[Coefficients (club)|''Coefficients dining club'']] de reformadors socials creat el 1902 per [[Sidney Webb|Sidney]] i [[Beatrice Webb]], de la [[Fabian Society]].
 
El 21 de juny, immediatament a continuació de la conclusió de la signatura i de les cerimònies als voltants del final de les hostilitats, Milner publicà les Letters Patent establint el sistema del govern de la colònia de la corona a les colònies del Transvaal i del Riu Orange, canviant el títol d'administrador pel de governador. El treball de reconstrucció necessari després de les destrosses de la guerra va ser enorme. Aconseguí ingressos estables alen imposar una taxa del 10% sobre el producte net de les mines d'or, i dedicà una atenció especial a la repatriació dels Bòers, l'assentament dels colons britànics, educació, justícia, policia i el desenvolupament d'una xarxa ferroviària. A suggeriment de Milner el govern britànic envià a [[Henry Birchenough]], un empresari i vell amic de Milner com a comissionat especial pel comerç a Sud-àfrica, amb la tasca de preparar un llibre blau sobre les prospeccions de comerç després de la guerra.
 
Mentre que la seva tasca de reconstrucció estava en progrés, la política domèstica a Anglaterra estava convulsa pel moviment de reforma tarifària i la dimissió de Joseph Chamberlain. Milner, que havia passat unes breus vacances a Europa, va ser urgit per [[Arthur James Balfour]] perquè ocupés el càrrec vacant de secretari d'estat per a les colònies. L'1 d'octubre de 1903 declinà l'oferiment, considerant que era més important completar la seva tasca a Sud-àfrica, on la depressió econòmica es pronunciava. Al desembre de 1903 estava de retorn a Johannesburg, i va haver de considerar la crisi de la indústria minera de l'or a causa de la mancança de treballadors natius. Dubtant acorda, amb el consell del govern local, proposar als propietaris de les explotacions importar miners xinesos amb un contracte de 3 anys, arribant la primera onada de xinesos al juny de 1904.
1.125.525

modificacions