Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: suport al intent de > suport a l'intent de
Els '''numairites''', '''numàyrides''', '''Banu Numayr''' o '''Numayr ibn Àmir ibn Sàssaa''' (en [[àrab]] ''Numayr b. ʿĀmir b. Ṣaʿṣaʿa'') foren una [[Tribu (antropologia)|tribu]] [[àrab]] originària de la part occidental de la [[Yamama]]. Degut a la naturalesa de la regió els habitants eren molt ferotges. Es van barrejar parcialment amb tribus veïnes com els [[Banu Tamim]], [[bàhila]], [[quxayr]] i altres). Eren una tribu pobre i ja abans de l'islam es dedicaven al bandolerisme i van seguir després. Pertanyien a la gran tribu dels [[Amir ibn Sasaa|Àmir ibn Sàssaa]]. Se'ls esmenta com bandits durant el [[califat omeia]] i el [[califa]] [[Abd-al-Màlik ibn Marwan]] ([[685]] – [[705]]) va enviar contra ells una expedició de càstig per no pagar el tribut.
 
Els Banu Numayr són assenyalats ja a Síria central a la regió de Damasc en temps d'Harun al-Rashid en la gran revolta d'Abu l-Haytham. Una expedició important contra ells fou feta per un general [[turc]], [[Bogha al-Khabir]], el [[846]], durant el califat de l'[[abbàssida]] [[Al-Mutawàkkil (abbàssida)|Al-Mutawàkkil]]; Bogha els va derrotar i va dispersar la tribu. Però posteriorment es van reagrupar i van reprendre les seves activitats de bandidatge; a l'inici del segle X són esmentat com una de les tribus aliades als càrmates; llavors es van traslladar a la regió de Sindjar i Mossul i junt amb altres tribus qaisites com els [[Banu Kilab]], els [[quxayr]], els [[ukayl]], el [[Banu Hilal]], els [[Banu Sulaym]] i els [[Kays Aylan]], es van oposar als germans [[hamdànides]] [[Nasir al-Dawla]] i [[Sayf-ad-Dawla (hamdànida)|Sayf-ad-Dawla]]; els Banu Numayr van atacar [[Mossul]] el 970, però van acabar expulsat del Diyar Rabia cap a l'estepa siriana, i allí Sayf al-Dawla els va expulsar cap al nord de l'[[Eufrates]], al [[Diyar Mudar]]. El 990 eren en majoria xiïtes i van donar suport ala l'intent de restauració dels hamdànides de [[Mossul]].
A final del segle X els Banu Numayr de Waththab ibn Sabik al-Numayri van formar un principat al [[Diyar Mudar]] en torn a la ciutat de [[Harran]]. Haurien dominat Harran, Sarudj, [[al-Ruha]] ([[Edessa]]), [[Rakka]] i Rafika. Igual que els Banu Kilab a Alep, els Banu Marwan (Marwànides) al Diyar Bakr, i els Banu Uqayl al [[Diyar Rabia]], volien administrar pel seu propi compte els territoris i les ciutats (que abans es limitaven a saquejar). El 1005 milers de cavallers numàyrides i kilabites dirigits pel senyor de [[Sarudj]], Wahthab ibn Djafar, que podria ser la mateix persona que [[Waththab ibn Sabik]], el primer emir dels numairites, van donar suport al ''ghazi'' Asfar Taghlib contra els bizantins, però després Waththab va buscar l'aliança amb els bizantins per atacar el Diyar Bakr, i amb el seu ajut va penetrar al territori [[Dinastia marwànida (Diyarbakir)|marwànida]] i va sotmetre a [[Nasr al-Dawla Ahmad]] ibn Marwan, saquejant diversos llocs. Ibn Marwan va buscar el suport de [[Mutamid al-Dawla Kirwash ibn al-Mukallad|Karwash ibn Mukallad]], emir [[ukàylida]] de Mossul, mercès al qual el va poder rebutjar; els bizantins es van excusar amb els marwànides.
 
1.109.540

modificacions