Abd-Al·lah ibn Muàwiya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: molts pocs > molt pocs
m Corregit: derrotats al intentar > derrotats en intentar
Línia 5:
Gaudia de considerable reputació com a poeta. A la mort del califa [[Yazid III]] (setembre del 744) el governador d'Iraq va rebre notícies que havia estat proclamat el seu germà [[Ibrahim ibn al-Walid]] i li va donar suport; però llavors es va saber que el general i príncep omeia Marwan (futur [[Marwan II]]) exclòs de la successió pel seu naixement, s'havia revoltat; això va portar confusió. Abd-Al·lah ibn Muàwiya fou posat sota residència vigilada pel governador.
 
El xiïtes de [[Kufa]], que el 740 havien estat derrotats alen intentar proclamar a Zayid ibn Ali, van aprofitar l'ocasió i van proclamar a Abd-Al·lah ibn Muàwiya, i aquest es va unir als revoltats (octubre o novembre del [[744]]) altres el van seguir en altres llocs, especialment molts. Se li van unir nombrosos grups com els [[zaidisme|zaidites]] (''zaydiya'') de Kufa, els [[yamani]] d'Aràbia del sud i diverses faccions de la tribu dels [[rabia]], a més dels [[kharigites]]; només alguns líders alides a títol individual es van separar de la revolta.
 
El governador de l'[[Iraq]], [[Abd-Al·lah ibn Úmar ibn Abd-al-Aziz]] va atacar Kufa. Abd-Al·lah ibn Muàwiya va sortir de Kufa contra Abd-al-Aziz que era a [[Hira]] però els rebels, tot i ser més nombrosos, foren derrotats; llavors es va refugiar primer al castell de [[Kufa]] i després a [[Ctesifont|al-Madain]]. i els revoltats van fugir; només els zaidites que es trobaven a la ciutat van resistir, fins que Abd-Al·lah va poder fugir cap a [[Ctesifont|Madain]] i cap a la [[Mèdia]]. Allí se li van unir molts partidaris i va poder ocupar diversos punts de Pèrsia, entre ells [[Esfahan]], i va dominar bona part de Pèrsia, [[Ahwaz]], [[Fars]] i [[Kirman]]. El [[kharigites]] que havien lluitat contra [[Marwan II]] es van retirar als dominis d'Abd-Al·lah ibn Muàwiya, i el general [[Amir ben Dubara]], enviat per Marwan II contra ells, els va perseguir a Pèrsia i va dominar els territoris revoltats sota control d'Abd-Al·lah en poc temps fins que el 129 de l'hègira ([[746]]-[[747]]) l'imam fou derrotat a Marw al-Xadhan i va haver de fugir a [[Khorasan (província del Califat)|Khurasan]] on [[Abu Muslim]], el governador, el va fer executar. Els seus partidaris es van dividir entre els Djanahiyya (que deien que era viu i reapareixeria) i els Harithites (que deien que el seu esperit s'havia encarnat en [[Ishak ben Zayd ben al-Harith al-Ansari]]).