Sofala: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m Corregit: Vealanga, al interior a > Vealanga, a l'interior a |
||
Línia 5:
Ahmad ibn Madjid esmenta en un vers datats el [[13 de setembre]] de [[1462]] que "naus dels francs anaven a les costes de [[Madagascar]] i dels Zandj i a l'[[Índia]] occidental"; podria tractar-se del viatge del [[Pseudo Brocardus]] (el propagandista de la croada Guillem Adam) a la primera meitat del segle XIV. El lloc de l'antic port està documentat des de finals del [[segle XV]]. El portuguès [[Pedro de Covilhã]] va visitar el port el [[1489]]. [[Vasco de Gama]] hi va fer un reconeixement i el seu company [[Thomé Lopes]], va deixar un relat sobre Sofala i la va identificar amb la bíblica [[Ofir]], i els seus governants amb els descendents de la reina de [[Regne de Sabà|Saba]]. Aquestes consideracions, recollides més tard per l'alemany Peters i altres, foren descartades pels erudits.
Portugal va enviar a [[Francisco d'Almeida]] a ocupar Kilwa i Sofala l'abril del [[1505]] i el novembre ja s'havien establert a la primera però les atrocitats que van cometre va acabar amb un atac a la fortalesa i les febres van reduir a la meitat el nombre de portuguesos i no es van recuperar fins a l'arribada de [[Nuño Vaz Pereira]] el desembre del 1506. A Sofala Pedro de Anaia (o Anhaya) fou el primer capità general; Sofala fou el primer establiment colonial europeu a l'Àfrica oriental; Anaia va construir una factoria i el fort de Sao Caetano amb pedra portada d'Europa que més tard fou reutilitzada per la catedral de [[Beira]]. Un governador de Kilwa era a Sofala quan els portuguesos hi van construir la fortalesa ([[1506]]). La ciutat era a una illa (la vella Sofala, ja que la Nova Sofala és a terra ferma). [[Diogo da Alcaçova]] va enviar un informe favorable al rei, elogiant la riquesa de Sofala i dient que havia estat al regne de Vealanga,
Va anar passant el segle XVII cada vegada reculant més i havia entrat en decadència total al segle XVIII i el 1724 només tenia 35 cases de les quals només una de pedra i la resta de fusta amb dues amb teulada de teules i la resta amb teulada de canyes; però el cop de gràcia fou la fundació de Beira a uns 30 km més al nord, el [[1890]]. El [[1930]] la població europea era molt reduïda; restava un comandant administrador o ''chefe'', un secretari i un infermer; una dama portuguesa feia de mestre. De l'antic establiment només queden unes restes poc importants, parts del fort, que a més queden submergides quan puja la marinada. Fou explorat el [[1958]] pel professor Eric Axelson però caldria un equip d'arqueologia submarina.
|