Muhàmmad Xaibani: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ofegar al historiador Haydar > ofegar a l'historiador Haydar |
m Corregit: arribar al interior; Nasir > arribar a l'interior; Nasir |
||
Línia 68:
Xibani governava des del desert de Jitteh a l'[[Hindu Kush]], i de les muntanyes Paramisos fins al Khurasan; el seu vast imperi uzbek s'estenia sobre les ciutats d'[[Herat]], [[Merv]] i [[Mashhad]] (Meshed) a l'est del [[Gran Khorasan|Khorasan]]; sobre [[Bukharà]], [[Samarcanda]] i [[Taixkent]] a [[Transoxiana]]; i sobre [[Khivà]] o [[Urgendj]] al [[Khwarezm]]. Llavors va dirigir la seva atenció a [[Kandahar]] conquerida a l'inici del 1507 per [[Baber]] als [[Dinastia Arghun|Arghun]]. En aquest temps Muhammed Hussein, el pare de l'historiador Haydar, que havia organitzat a Kabul una revolta contra Baber, fou perdonat per aquest i autoritzat a retornar al Khurasan; en arribar a [[Farrah]] va tenir notícies de la victòria de Xibani sobre els mirzes del Khurasan; es va aturar allí tres mesos i després fou cridat per Xibani que el va tractar amb gran consideració.<ref> més tard el va acompanyar a Samarcanda</ref>
Xibani va avançar ràpidament cap a Kandahar que es va rendir sense gaire resistència. La guarnició dirigida pel germà de Baber, Nasir Mirza, es va retirar a la ciutadella on va quedar assetjada pels uzbeks que van excavar mines per arribar
Nishapur, Astarabad i Turshiz, combats en què les forces dels prínceps timúrides foren derrotades sempre; Muazaffar Husayn va morir segurament el [[1508]] i Badi al-Zaman va arribar a la cort del [[safàvida]] [[Ismail I]] de [[Pèrsia]].<ref> on va influir per l'expedició persa contra els uzbeks de Khurasan el [[1510]]; després va viatjar a [[Istanbul]] on va morir el [[1517]] </ref> llavors es va dirigir a [[Transoxiana]] per rebutjar una invasió dels [[kazakhs]] (hivern del 1507 al 1508) cosa que va aconseguir.
| |||