Guillem VIII d'Aquitània: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en un sortida > en una sortida
m Corregit: croades, al intervenir > croades, en intervenir
Línia 5:
Es va rodejar de persones de la seva confiança eliminant als cortesans del seu germà. Va deposar a l'arquebisbe Arquimbald de Bordeus i el va substituir per Joseclí de Parthenay que era tresorer de l'abadia de Saint Hilaire de Poitiers. El comte [[Guillem IV de Tolosa]] amb el suport de nombrosos senyors aquitans es va revoltar contra el duc, aspirant a ser també duc d'Aquitània; va atacar [[Bordeus]] però fou rebutjat. Guiu Jofré va reunir les seves forces, va marxar contra Tolosa i la va ocupar i incendiar, retornant llavors a Poitou on va combatre als senyors rebels, als que va derrotar; el castell d'[[Hug V el Devot]] de [[senyoria de Lusignan|Lusignan]] fou assetjat i el senyor va morir en una sortida ([[1060]]). A la mort del seu padrastre Jofré II d'Anjou el [[14 de novembre]] de [[1060]] va reclamar als seus successor la [[Santonya]] ([[comtat de Saintes]]) que estava en poder dels comtes d'Anjou on el nou comte [[Jofré III el Barbut]] l'havia deixat al seu germà Folc. Guiu Jofré fou derrotat pels dos germans angevins a Chef-Boutonne. Guillem va tornar a Santonya el [[1062]] i va assetjar [[Saintes]] que va conquerir a causa del fet que Folc no va aconseguir el suport del seu germà Jofré. En endavant Santonya fou part del ducat d'Aquitània. Tot just després va acudir a la crida de [[Ramon Berenguer II]] de [[comtat de Barcelona|Barcelona]], que demanava ajut contra els musulmans.
Aprofitant l'exèrcit que va ajudar a Ramon Berenguer, el [[1063]] va sotmetre als senyors que se li oposaven a Gascunya i especialment [[Bernat Tumapaler]] comte d'Armanyac i antic duc ([[7 de maig]] de [[1063]]); llavors va seguir la seva ruta cap a [[Barbastro]], que dominava la vall del [[Cinca]], on es va reunir amb l'exèrcit català. La ciutat fou conquerida després d'un mes de setge, i els habitants massacrats ([[1064]]); aquest fet és considerat el primer precedent de les croades, alen intervenir constra els musulmans diversos estats europeus.
 
Guiu Jofré va aprofitar la guerra entre [[Folc IV el Tauró]] i [[Jofre III el Barbut]] ([[1067]]) per ocupar i cremar el castell de [[Saumur]]; després va fer la pau amb el vencedor Folc IV el Tauró ([[1069]]).