Estereoscòpia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es retrodispersada. El > es retrodispersa. El
m Corregit: preferiblement al ull corresponent > preferiblement a l'ull corresponent
Línia 8:
L'estereoscòpia s'usa en [[fotogrametria]] i també per a entreteniment amb la producció de estereogrames. L'estereoscòpia és útil per a veure imatges "renderitzades" (processades per un ordinador) d'un conjunt de dades multi-dimensionals com les obtingudes per dades experimentals. La fotografia tridimensional de la indústria moderna pot usar escàners 3D per a detectar i guardar la informació tridimensional. La informació 3D de profunditat pot ser reconstruïda a partir de dues imatges usant un ordinador per a fer relacionar els píxels corresponents a les imatges d'esquerra i dreta. Solucionar el problema de correspondència en el camp de la visió per ordinador té com a objectiu crear informació significativa de profunditat a partir de dues imatges.
La fotografia estereoscòpica tradicional consisteix en crear una il·lusió 3D a partir d'un parell d'imatges 2D. La forma més senzilla de crear en el cervell la percepció de profunditat és proporcionar als ulls de l'espectador dues imatges diferents, que representen dues perspectives del mateix objecte, amb una petita desviació similar a les perspectives que de forma natural reben els ulls en la [[visió binocular]].
Si es vol evitar la [[fatiga visual]] i la [[distorsió]], cada una de les imatges 2D s'ha de col·locar preferiblement ala l'ull corresponent del espectador de tal manera que qualsevol objecte a distància infinita percebut per l'espectador ha de ser visualitzada per aquest ull, i, a més, la imatge ha d'estar orientada just al davant i en la posició adequada a la realitat. La visió obtinguda des de cada ull no s'ha de creuar.
 
== Estereoscòpia ==