Cal·listo (satèl·lit): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: els vols del > els volts del |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 34:
'''Cal·listo''' (del [[grec]] ''Καλλιστώ'') és un [[satèl·lits de Júpiter|satèl·lit de Júpiter]] descobert el [[1610]] per [[Galileo Galilei]].<ref name=Galileu/> És el tercer [[satèl·lit natural|satèl·lit]] més gran del [[sistema solar]] i el segon més gran del sistema jovià, després de [[Ganimedes (satèl·lit)|Ganimedes]]. Cal·listo té aproximadament el 99% del diàmetre del planeta [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], però només un terç de la seva [[massa]]. És el quart satèl·lit galileà quant a distància a [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] amb un radi orbital d'1.880.000 quilòmetres aproximadament.<ref Name=orbita/> No és influït per la [[ressonància orbital]] que afecta els tres satèl·lits galileans interiors: [[Ió (satèl·lit)|Ió]], [[Europa (satèl·lit)|Europa]] i Ganimedes; per tant, manca de la majoria de [[forces de marea]] que sí que influeixen els tres altres satèl·lits galileans.<ref name=Musotto2002> [http://adsabs.harvard.edu/abs/2002Icar..159..500M Simulacions numèriques de les òrbites dels satèl·lits galileans] + [http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6WGF-46THB2H-P&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=a8ff3c1edee9838da74c23cbf4becf61 10.1006/icar.2002.6939.]</ref> Cal·listo té una [[rotació síncrona]], és a dir, el seu període de rotació concorda amb el seu període orbital: igual que la [[Lluna]] amb la Terra, sempre "mostra" la mateixa cara cap a Júpiter. La superfície de Cal·listo no està tan influïda per la [[magnetosfera]] de Júpiter com els altres satèl·lits interiors, ja que la seva òrbita és més llunyana respecte als satèl·lits interiors.<ref Name=Cooper2001> [http://icymoons.com/europaclass/Cooper_gllsat_irrad.pdf Radiació iònica dels satèl·lits galileans]</ref>
Aquest satèl·lit està compost aproximadament de parts iguals de [[roca]] i gel, amb una [[densitat]] mitjana d'uns 1,83 g/cm³. Els components detectats mitjançant la [[signatura espectral]] de la superfície inclouen gel, [[diòxid de carboni
La superfície de Cal·listo està extremadament crivellada de cràters, i ha rebut els impactes de nombrosos bòlids al llarg de la seva existència.<ref name=Greeley2000> [http://adsabs.harvard.edu/abs/2000P%26SS...48..829G "La sonda Galileo observa la geologia de Cal·listo"] [http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6V6T-4118DCS-7&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=102052d816abb08ec1dfc55a4783a8ac 10.1016/S0032-0633(00)00050-7] </ref> Els principals accidents geogràfics inclouen múltiples estructures, com ara [[cràter d'impacte|cràters d'impacte]] en forma d'anell, cadenes de cràters ([[Catena|''catenae'']]), [[escarpament]]s, crestes i dipòsits.<ref name=Greeley2000/> En petita escala, la superfície és variada i es compon de petits i brillants dipòsits congelats als cims de les altures, envoltats per un litoral baix, compost de material fosc.<ref name=Moore2004/> L'edat absoluta dels accidents geogràfics és desconeguda.
|