Cayor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{Autoritat}} |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 6:
Moltes investigacions atribueixen l'origen del nom Cayor a la paraula Ka''dior'' ; aquesta expressió composta de les paraules ''Kadd'' (arbre de la regió entre el riu Senegal i el Saloum) i Dior (que és el nom de la sorra vermella específica d'aquesta regió). La terra en wòlof antic fou anomenada Dior i la « mà dreta » anomenada « loxo ndeye ''dior'' » que vol dir « la mà que alimenta, com la nostra mare la terra » ; els [[wòlofs]] mengen amb la mà dreta, i la terra, en una societat agrícola, simbolitza la mare, i la font de totes riqueses. Els habitants són així anomenats ''adiors'' i les famílies regnants adopten el qualificatiu de ''Maadior'' que significa « el que està per sobre dels Kadior ».
El Kadior era un regne vassall de l'imperi [[Jolof|Djolof]] que es va fer independent l'any [[1549
El Kadior va tenir sovint, després de la seva independència, sotmès a vassallatge al seu veí del sud el Baol. Més d'una desena de vegades es va poder veure al damel-teigne («Teigne » era el títol del sobirà del Baol) oferint tribut. El Kadior fou un dels regnes que més va guerrejar no només amb el [[Jolof|Djolof]] i el Baol, sinó també contra els [[Moro|maures]], i els marabuts islàmics especialistes de la [[gihad]], a continuació contra els europeus, amb la colonització. El Kadior era temut, perquè era reputat pel seu exèrcit profesional, la seva organització, i sobretot pel comportament extremadament violent dels seus guerrers. La província del Ndiambour, era la única província del Cayor on els musulmans eren majoritaris. Aquesta província de Ndiambour més d'una vegada va voler fer-se independent, perquè no donava suport a la religió tradicional que practicaven els sobirans del Kadior; va aconseguir alguns vegades deslligar-se del regne, però el Kadior va aconseguir sempre reprendre la província. Abd al-Kadir, almamy del Futa Toro, un dels protagonistes de la revolució ''Torodo'' del Futa, va voler llançar un gihad contra el Kadior, reagrupar tot el seu exèrcit fins als estanys o marigots de la frontera entre el Kadior i el Waalo. El Ndiambour estava del costat de Abd al-Kadir i creia que amb la [[Gihad|djihad]], la província podria assolir la seva independència de manera definitiva, però el damel de Cayor de l'època, Amari Ndella Coumba Fall, va reunir els seus tiédos (guerrers) quan es va assabentar de les intencions de Abd al-Kadir. Aquest va ser agafat per sorpresa i batut pel Kadior. El damel va agafar l'almamy com ostage i el va retenir a la seva cort durant alguns mesos, on va ser ben tractat de manera a assegurar-se que l'almamy no atacaria més el Kadior. Des de llavors, cap més guerra santa fou llançada contra el Kadior.
[[Fitxer:VillageCayor-1821.jpg|thumb|250x250px|Poble del Cayor (1821)]]
Un altre episodi de la història del Kadior, és el que va oposar el cap de la comunitat lébou de l'època, Dial Diop, i el damel Amari Ndella Coumba Fall. Això era el [[1812
El 1865 el regne fou incorporat a la colònia francesa del Senegal, fins al 1871; però després en va quedar fora fins al 1883 quan hi fou altre cop incorporat arrel del imminent repartiment d'Àfrica concretat al [[Congrés de Berlín]] del 1884 i 1885. El 6 d'octubre de 1886 l'estat fou abolit pels francesos.
Línia 46:
== Economia ==
El Kadior vivia del comerç atlàntic, (que havia començat amb l'arribada dels primers europeus) al final del segle XIV<span></span>, de l'agricultura, de la ramaderia, de la pesca, del comerç de la [[goma aràbiga]] i altres productes que rebia del comerç amb, els altres estats africans, els europeus i els estats de [[Mauritània
La societat adior fou una societat de castes, que eren corporacions familiars, resultant d'una repartició de les tasques a la societat. Les castes practicaven l'endogàmia.
Línia 90:
== Vegeu també ==
* [[
== Bibliografia ==
| |||