Síndarin: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Sindarin}} |
m +enllaç intern |
||
Línia 11:
El '''síndarin''' és un llenguatge fictici creat per [[John R.R. Tolkien|J. R. R. Tolkien]]<ref><cite class="citation book" contenteditable="false">Conley, Tim; Cain, Stephen (2006). </cite></ref> per ser utilitzat al món creat per ell, la [[Terra Mitjana]]. El síndarin és un de les moltes llengües parlades pels elfs, anomenats ''Eledhrim'' <span class="IPA" title="Representation in the International Phonetic Alphabet (IPA)">[[Ajuda:AFI|[ˈɛlɛðrim]]]</span> o ''Edhellim'' <span class="IPA" title="Representation in the International Phonetic Alphabet (IPA)">[[Ajuda:AFI|[ɛˈðɛllim]]]</span> en síndarin. De fet, la paraula ''síndarin'' és en si mateixa una paraula del [[quenya]] que literalment significa "èlfic gris", mot que també s'utilitza per referir-se a aquesta llengua en català. Tanmateix, durant la Primera Edat també s'utilitzava la paraula ''edhellen'' ("èlfic" en síndarin) per referir-se a aquesta llengua.<ref>J.R.R. Tolkien.</ref>
El síndarin va ser la llengua dels elfs de [[Beleríand|Beleríand]]. Aquests eren elfs del Tercer Grup que es va quedar a Beleríand després del Gran Viatge<ref name="nota">Vegeu l'article sobre els [[Elfs (Terra Mitjana)|elfs de la Terra Mitjana]].</ref> i, conseqüentment, la seva llengua també es va separar de la dels elfs que van salpar de la Terra Mitjana. El síndarin deriva d'una llengua més primerenca anomenada telerin comú, la qual va evolucionar de l'[[eldarin comú]], la llengua dels eldar abans de les seves divisions. Abans de totes aquestes llengües, els elfs parlaven el quendian primitiu
En la Tercera Edat (el final de la qual és el marc cronològic del ''[[Senyor dels Anells]]''), el síndarin era la llengua més parlada per la majoria dels elfs de la part occidental de la [[Terra Mitjana]]. El síndarin és la llengua normalment anomenada ''èlfic'' en ''[[El Senyor dels Anells|El Senyor dels Anells]]''. Quan els elfs [[Nóldor]], que parlaven [[quenya]], van retornar a la Terra Mitjana, van adoptar el síndarin com a llengua pròpia. El quenya i el síndarin s'assemblen pel que fa al vocabulari, però tenen una estructura i una gramàtica molt diferent. El síndarin és congeut per ser un idioma més variable que el quenya, i durant la Primera Edat hi hagueren molts [[Dialecte|dialectes]] regionals. La llengua utilitzada a Doriath (casa de Thíngol, rei dels Sindar), coneguda com a Doriathrin, va ser qualificada per molts elfs grisos com la forma de la llengua més elevada i noble.
| |||