Emirat de Brakna: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 94:
*[[Ahmeddou II Ould Sidi Eli II]], 1893-1903, vuitè/quinzè
*Habib Ould Sidi Eli II, 1903-1919, nouè/setzè
==Conquesta francesa==
El 1901 un militar d'oriegn cors, [[Xavier Coppolani]], fou enviat a la regió per estudiar la situació a Mauritània. A Brakna va establir dos forts, un a [[Regba]], a la frontera entre Trarza i Brakna, i un a [[Boghé]] (1902). Fou nomenat comandant de [[Mauritània]] el maig del 1903. L'estiu de 1903 va anar a [[França]] a passar unes vacances i a la tornada va saber a finals de novembre de 1903, que Ahmeddou havia reunit les seves forces a Aleg i havia aconseguit l'aliança dels Id Ou Aïch per evitar la conquesta francesa, que s'intuïa imminent. Totes les tribus (destacant la militància dels Dieïdiba) van seguir el moviment igual que l'emir Bakkar, dels Id Ou Aïch, exceptuant-se només els Oulad Normach i els Oulad Ahmed, que romanien fidels a França.
El 1 de desembre de 1903 Coppolani va sortir de Boghé, acompanyat del resident a Brakna, del comandant de les tropes del Tagant i un destacament de spahis, Ahmeddou va fugir cap al [[Chogar]]. Però la nit del 8 al 9, Ahmeddou va atacar el campament francès; els atacants foren rebutjats. Uns dies després les forces franceses arribaven al Chogar (a 40 kms d'Aleg) manats pel capità Chauveaux, i assaltaven el campament de l'emir i derrotaven les forces d'aquest. [[Aleg]] es va convertir en una posició francesa ja que estava en una altura i fou molt ben fortificat. Uns dies després van avançar cap al Tagant (o Taganit) que estava a sis dies de marxa cap al nord-est.
Ahmedou va conferenciar amb Bakkar i els seus fills a Agadel, prop d'Acheram, i van fer un pla de campanya que consistia en recuperar Aleg i d'allí establir posicions a Gueïlat, à l'est de la région del Mounguel mitjà, i a Mbout. El pla mai es va executar. Mentre els francesos van arribar a Mal (70 kms a l'oest d'Aleg i 80 kms al nord de Kaédi) el 1 de febrer de 1904 i van instal·lar un altra posició fortificada com havien fet abans a Mouit. Les tribus marabútiques Id ag Jemouella, Torkoz, Touabir, Toumodok, Lemtouna, Tâgât, Hejaj, i alguns campaments aïllats es van sotmetre. Els Oulad Ahmed, que tenien 600 homes en armes, es vamn instal·lar a Mal al servei dels francesos. Altres tribus marabútiques es van sotmetre dies després. La nit del 16 al 17 de febrer els Id Ou Aïch van atacar Mouit però foren rebutjats i es van retirar cap al Tagant. Cheikh Sidïa va aconseguir la submissió dels Kounta de Brakna i de Tagant, algunes fraccions dels Ahel Sidi Mahmoud, la major part dels Chrattit, i alguns Tadjakant.
El 9 de març de 1904 les forces franceses van sortir cap al Tagant sortint en dues columnes una des de Mal i una des de Mouit que es van ajuntar el 11 i el dia 14 van arribar a Gour Mal on tenien els campaments Ahmeddou II i Othman Ould Bakkar (fill de l'emir Bakkar) que es disposaven a enfilar cap a les muntanyes de l'Assaba. Els guerrers van marxar i els homes dels ramats es van rendir. Els presoners foren retornat per la columna francesa a Brakna.
El 13 de juliol de 1904 la major part dels Oulad Siyed, dirigits per Mohammed Krara (germà d'Ahmedou II) es van sotmetre als francesos a Boghé. En la seva fugida havien passat moltes penalitats i 15 persones havien mort de fam i estaven esgotats. També el marabut Abd El-Jelil es va sotmetre en nom dels Dieïdiba, i finalment Cheikh Fal. Tots ells van pagar una contribució de guerra consistent en general en ramats. Després d'això ja només hi havia una mica de resistència al nord, amb puntuals accions guerrilleres. Ahmeddou va rebre hospitalitat del seu alitat Bakkar i es va retirar als campaments Abakak de l'Assaba.
Bakkar no va tardar en fer ofertes de submissió però de moment no es van concretar ja que la ocupació del Tagant es va ajornar fins a l'estació seca següent. La mort de Coppolani el 1905 va aturar aquesta conquesta, i el 1906 van arribar a la zona guerrers enviats pel xerif del Marroc que van assetjar Tijikja i van aconseguir atreure alguns caps ja sotmesos, com Bakkar Ould Ahmeïada, caps dels Oulad Normach (novembre de 1906) que havia estat perjudicat per un tribunal establert pels francesos. L'activitat de la resistència era constant encara que poc perillosa. Ould Assas, fill de l'emir tenia una banda que durant dos anys saquejava arreu. S'havia format una aliança entre Ahmeddou, Mohammed Mokhtar, cap dels Kounta del Tagant i Othman Ould Bakkar, emir dels Id Ou Aïch, que van escriure a Cheikh Sidïa i a [[Mohammed Saloum III]] Ould Brahim, de Trarza, als que van convidar a evacuar Trarza i unir-se als rebels. Després les partides dels Id Ou Aïch es van multiplicar fent ràtzies arreu (inclós una a 20 km de Mal). Diversos grups pacificats es van revoltar. Una columna de reforç manada per Michar fou enviada a la zona, i algunes rebel·lions foren aturades generalment pagant una multa i entregant les armes. Ould Assas va ser ferit i donat per mort però es va poder recuperar a l'Adrar, si be sembla que va acabar morint el 1907. Bakkar ould Ahmeïada, cap dels Oulad Normach, operava al nord de Boghé però fou assassinat la nit del 30 de desembre de 1907 en un altercat amb els seus homes. El 1908 les lluites continuaven.
El cercle de Brakna fou constituït inicialment per decret del governador general de 26 de desembre de 1905 amb les antigues regions de Mal i de Regba, a les que es va ajuntar l'antiga regió de [[Gorgol]], a la riba dreta d'aquest riu (oued). La capital fou Aleg, i hi havia dues residències: Boghé i Mal. El 1908 els francesos volien canviar la capital de Brakna des de Aleg a Chogar, però el projecte fou ajornat i no es va arribar a concretar.
A final de l'any 1908 i començament del 1909 l'emir Ahmeddou va aparèixer a Brakna, fins a la Chamana, per instigar a les tribus a la disidència. Perseguit va haver de fugir. Llavors fou el seu germà Hobeïb (Mohammed Al-Habib) que va fer incursions a Brakna i es va fer donar de grau o per força, regals per part dels marabuts i dels tuculors. Al retorn de la columna Gouraud el desembre de 1909, que venia de sotmetre l'[[Adrar]], la majoria dels caps de la resistència a Brakna i Trarza es van sotmetre el 1910 (Ould Deïd, Isselmou ould Mokhtar Oummou, Ahmed ould Bou Bakar, Lobat ould Ahmeïada, Sidi Ahmed ould Bou Bakkar, i altres) i es van presentar a Boutilimit o a Aleg on van deposar les armes. Dels caps principals només restava Seneïba, que es va entregar unes setmanes més tard, i l'emir Ahmeddou, irreductible que es va refugiar al sud del Marroc
El cercle fou modificat per decret del governador general de 26 de desembre de 1912 limitant al nord amb el cercle de Tagant, a l'est pel de Gorgol, a l'oest per Trarza i al sud pel [[riu Senegal]] que el separava de la [[colònia del Senegal]]. El formaven el Brakna (capital Aleg) i la Chamama, zona d'inundació del Senegal, habitat pels tuculors (capital Boghé). Aleg era la capital de tot el cercle.
Un decret del 30 de juin de 1918 va dividir el cercle en dos cercles basats en les dues regions geogràfiques: el primer, que conserva el nom de Brakna, era el cercle habitat pels maures, i estava subjecte a un oficial amb seu a Aleg; el segon, que va agafar el nom de Chamama, era un cercle habitat per negres i estava subjecte a un administrador resident a Boghé. La regió de Brakna comprenia quatre regions naturals: l'Amechtil, país de dunes i pous fondos amb un sòl arenós; l'Agan, comarca de dunes i de roques amb zones de maresmes després de les pluges i a vegades humides tot l'any; l'Akel, regió intermèdia entre les dues anteriors, amb un sòl compacte que reté l'aigua i amb maresmes que no duren més de tres mesos després de les pluges; i l'Aftouth, al nord de la Chamama, de la que esta separada per una línia de dunes baixes; l'aigua és abundant al hivern i a l'estiu se la troba a poca profunditat i a nombrosos tamourts (llacunes o rierols) de les que destaquen Aguiert, Guimi; Chogar-Toro; Lemaoudou; Aleg (conca de l'Oued Katchi); Mal, que sovint desaigua al riu Senegal pel Khat; la riba dreta de la conca del Gorgol amb els tamourts de Dionaba, Chogar-Godel, i els oueds Lgoussi, Mouit, Mounguel. El riu principal és l'oued Katchi (pronunciat Katyi o també Kaki) de 170 kilòmetres, que desaigua al llac d'Aleg. Els llits d'aquests tamourts i oueds són formats per terre al·luvial.
==Notes==
| |||