Malària: diferència entre les revisions

1) Quan un mosquit femella del gènere ''[[Anopheles|]]''Anopheles'']] pica una persona o animal infectats, absorbeix, juntament amb la sang, els [[gametòcits]], precursors de les [[Gàmeta|gàmetes]] masculines i femenines del paràsit .

2) En l'intestí del mosquit, els gametòcits maduren i es transformen en gàmetes que es fusionen, donant lloc a l'[[ooquinet]], [[zigot]] mòbil, que evolucionarà donant lloc als [[Esporozoïts|esporozoïts,]], forma infecciosa del paràsit.

Les vacunes per la malària estan en desenvolupament, encara no hi ha una vacuna disponible completament eficaç. Els primers estudis prometedors que demostren la possibilitat d'una vacuna contra la malària es van realitzar el 1967 per la immunització de ratolins amb [[esporozoit]]s atenuats per radiació, que brinden protecció al voltant del 60% dels ratolins posterior a la injecció amb normal, viable esporozoits. Des de la dècada de 1970, s'ha produït un considerable esforç per desenvolupar estratègies de vacunació similars en els éssers humans. Es va determinar que una persona pot protegir-se d'una infecció per ''[[Plasmodium falciparum|]]''Plasmodium falciparum'']] si rep picades de més de mil mosquits infectats per la irradiació. En general, s'ha acceptat que no és pràctic sotmetre a les persones de risc a aquesta estratègia de vacunació, però aquesta idea ha estat qüestionada pel treball que del doctor [[Stephen Hoffman]], de Sanaria, un dels principals investigadors que originalment va seqüenciar el genoma de ''Plasmodium falciparum''. El seu treball més recent ha girat entorn de la solució del problema de logística de la preparació i aïllament dels paràsits equivalents als mil mosquits irradiats, per a l'emmagatzematge massiu i la inoculació dels éssers humans. La companyia ha rebut recentment diverses multimilionàries subvencions de la [[Fundació Bill i Melinda Gates]] i el govern dels [[Estats Units|EUA]] a principis de començar els estudis clínics en 2007 i 2008. L'[[Institut de Recerca Biomèdica de Seattle]] (SBRI), finançat per la [[Iniciativa Vacuna contra la Malària]], assegurava el 2009 als possibles voluntaris que els assaigs clínics no serien un risc per a la seva salut. Si bé molts voluntaris a [[Seattle]] realment van contraure la malaltia, la soca clonada utilitzada en els experiments es pot curar, i no causa una forma recurrent de la malaltia.